La qüestió dels Peatges és dels temes de política nacional molt però que molt recurrent . Anem a pams . Quan CIU estava al govern varem veure campanyes orquestrades com per exemple la d’ERC on reclamava una “Catalunya lliure de
Peatges “ , es pot consultar a la pròpia web d’ERC declaracions com les següents : “Oliveras qualifica la pujada dels peatges de nou atac de pillatge sobre els ciutadans de Catalunya per part de l’Estat “ (1 de gener del 2002 )o “Huguet considera que el tema dels peatges ha arribat al límit de la paciència d’ERC “ -18 de febrer del 2003 (Per cert any d’eleccions .)
Un altre capítol a part mereix
On som avui dia els ciutadans de Catalunya governats pel Tripartit?? doncs novament per aquest any 2006 tenim un augment dels peatges , fins i tot per sobre , de l’IPC.
Fem memòria : El Grup de Treball format per representants de tots els partits polítics i sorgit després del “ Manifest de Gelida “ va acordar que l’augment de l’IVA no repercutís mai entre els usuaris catalans i també el propi Pacte del Tinell varen prendre aquest acord i ara arriba la realitat , que no és una altra que s’obliga a pagar als catalans el que hauria de pagar el Govern Espanyol.
Quan la desmemòria del Conseller Joaquim Nadal li fa dir en
Quan menciono el cinisme polític em refereixo també a la desmemòria intencionada en no recordar el compromís del seu propi partit , a part de totes les accions empreses per la seva companya de govern,
Durant aquets 2 anys el tripartit no només no ha fet res per reduir els peatges , sinó que els ha augmentat un 8’5 % . Quan parlo de desmemòria intencionada em refereixo a perquè no diu el Conseller Nadal la proposta de CIU (novembre 2005) de que el tripartit congeles les tarifes de peatges pel 2006 i que els pressupostos de l’Estat per aquest any 2006 destinés 41 Milions d’Euros , al fons de rescat de peatges que servís per eliminar la barrera de Mollet.
On és ara ,
[@more@]
A la panxa del bou, on no hi neva n’hi plou. Metàfora de l’uter matern. Amagats i protegits per uns mitjans de comunicació més que fidels, formant un autèntic «movimiento»