ICV-ELS VERDS, QUAN EL NOM NO FA LA COSA……..

 

L’avantatge  d’ haver tingut responsabilitats en l’administració es que adquireixes una visió completa de la realitat. Per dur endavant els projectes que lideres, per petits que siguin, has hagut de parlar amb totes les parts implicades, sovint enfrontades, per trobar un comú denominador.

Finalitzats els projectes, romanen amb tu per sempre. Han significat prou esforç i prou implicació emocionals com sentir-los com una part integrant de la teva trajectòria vital.
I aquest és el cas de quin vull escriure avui.

Vaig tenir la sort de liderar com a directora general del Medi Natural la creació del Parc Natural més gran de Catalunya: el de l’Alt Pirineu. Va ser un projecte molt laboriós per la quantitat d’objectius i interessos que s’havien de posar en solfa: la protecció de la natura, el desenvolupament econòmic i social de les comarques que l’acullen, la incomprensió de determinats col·lectius i la radicalitat d’altres.

Moltes i moltes hores de reunions, d’intentar trobar l’equilibri ,per tal de que totes les parts veiessin com una gran oportunitat del territori aquest objectiu. La creació del Parc Natural de l’Alt Pirineu va ser saludada finalment amb gran il·lusió pel territori que l’acull.

Avui el que hi ha és decepció. En el govern de la Generalitat, i al capdavant de departament de Medi Ambient, hi ha els que s’autoanomenen “verds”, ICV. Ara, les seves exigències mediambientals han desaparegut. Una peça clau en la sostenibilitat del Parc, els ramaders del territori, se senten enganyats, perquè porten 5 anys sense que es concretin els contractes de conservació que preveu la llei; el mateix passa amb les compensacions per la fauna salvatge que estan sota mínims.

Els pressupostos, del que és el Parc més extens de Catalunya, oscil·len entre la indigència i a misèria; per vetllar per 70.000 hectàrees només hi ha 3 tècnics.

Avui dissabte hi ha hagut també una altra mostra d’ineficàcia governamental .Una manifestació pels carrers de Barcelona  de les associacions de protecció dels animals , doncs el govern del tripartit i especialment, el Conseller Baltasar (ICV) no desenvolupa amb prou condicions la llei que en el seu dia va aprovar el Parlament i que CIU va impulsar a la cambra, després d’un llarg i profund treballar amb totes les associacions.

És una manera de fer política: cridar fort, exigir més i fer ben poc. És la llosa que pesa en el nostre país, els recursos es destinen a fer publicitat, a maquillar de la greu incompetència del govern, i no a les persones i al territori.

Hi ha una altra manera de fer política, molt més sostenible: la de la feina ben feta, la consensuada amb els ciutadans, la que pensa en el present i futur i no en les enquestes.
Un altre dia parlaré  de les ADF, (Agrupacions Defensa Forestal ) també més oblidades que mai. Són exemples de que efectivament el nom fa la cosa……..

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 comentaris a l'entrada: ICV-ELS VERDS, QUAN EL NOM NO FA LA COSA……..

  1. Albert diu:

    Jo hi afegiria que: S’han retirat les ajudes als propietaris de boscos per la seva neteja i per contrapartida les inspeccions i sancions administratives han augmentat de manera exponencial. Potser voldrien col.lectivitzar els boscos? Potser els boscos serien el começament? És pot ser antisistema si et “col.lectivitzen”? Quan s’exigirà un psicotècnic abans de pendre posessió d’un càrrec públic?

  2. JOAN diu:

    La mateixa indigència que destineu CIU a Política Social quan vau estar a la Generalitat i actualment al Consell Comarcal, a l’Ajuntament de Premià de Dalt o a Cabrils, per posar dos bons exemples.

    Joan

  3. JOAN diu:

    La mateixa indigència que destineu CIU a Política Social quan vau estar a la Generalitat i actualment al Consell Comarcal, a l’Ajuntament de Premià de Dalt o a Cabrils, per posar dos bons exemples.

    Joan

  4. Hola Montserrat. M’encanta el teu blog, el trobo molt interessant. T’escric per diferents raons, i una és per desitjar-te molta sort en les eleccions del 9 de març, i que estic molt contenta de tenir-te entre les meves amistats. Ens calen persones, i dones, com tu per fer país. Ànim!

    Jo també escric un blog, i estaria encantada que el visitessis i em deixessis, de tant en tant, algun comentari: http://annamariaperez.blogspot.com/

    Encara recordo quan ens vam trobar tots allà a Brussel.les, que bé que ens ho vam passar! Bé, si tot va bé, ens veiem el 25 de març.

    Que vagi molt bé, Montserrat (segur que sí).

  5. Cecília diu:

    Montserrat, em cal saber si es poder talar les alzines i roures petits en un terreny erm. En cas de ser propietat privada cal demanar permis, cert? em pot donar el responsable de Medi Ambient a Lleida i a l’alt pirineu Aran?

  6. Benvolguda Cecília,
    com no vares deixar cap correu per a respondre la teva petició d’informació, aprofito aquest espai per donar-te resposta.
    El responsable dels Serveis Territorials de Medi Ambient a Lleida és:
    Joan Farré i Viladrich
    Rda. de Sant Martí, 2-6
    25006 Lleida
    Telèfon: 973 28 39 30
    Adreça electrònica:stlleida.dmah@gencat.cat

    Tota la informació que et calgui del departament la trobaràs a http://mediambient.gencat.net/

  7. Hola Montserrat. Soc animalista i admiro la teva trajectoria politica i en pro dels animals i medi ambient.
    ¿podries dirme per qué el govern de CIU vol dona total llibertat al seguiment de els correbous (terres del Ebre), en cas de que a raó de l´ILP s´aprovi l´abolició de cursas de braus a Catalunya?. ¿no creus que encara son mes cruels e indignes que les propies curses de braus?. Ni una ni l´altre es propia de un pais, pero menys de Catalunya.
    Els correbous, sotmesos a tortures, encara que es pretengui dir el contrari, per gent borratxa, sense cap experiencia, barbara i quasi garrula, no genera beneficis o masses beneficis… les curses de braus, deleznables totalment pero al menys hi ha un factor que mou el planeta senser, el diner, el negoci…
    M´hi quedat perpertxa al llegir el comunicat de CIU de donar tot el support o mes, promocionar els correbous.
    Sé que CIU es un partit compost per molta gent, lider a catalunya, el partit que estic segura guanyara i espero sigui aixi perque catalunya torni a ser catalunya tal com cal, amb la seva part bona, i la seva part menys bona, pero jo recordo quand jordi pujol presidia la generalitat catalunya mai va semblar com ara, amb montilla, una sucursal de l´espanya, i aquest tema dels correbous, com animalista, ¿per qué correbous sí?. No ho entenc. A catalunya, els castellers, els balls de foc, son l´imatge de la nostra evolució, ¿per qué a les terres de l´ ebre la evolució humana es queda amb cromagnon?.
    Salutacions Montserrat.
    Carmen Martínez

Els comentaris estan tancats.