MOURE’S AMB LLIBERTAT

La política té dues cares. Una, aquella del bell gest i l’alta paraula, capaç de fer-nos somiar, que ens dóna una visió més àmplia que la de la realitat quotidiana; la segona, la de la administració, la que treballa durament per fet realitat els nostres projectes col·lectius. Està clar de quina es la preferida dels electors. La darrera és la que sol dir no, la que compta amb pressupostos, la que marca limitacions.

De les matèries que s’aborden en la campanya, com la política, hi ha de més lluïdes i d’altres més pesades. Una de les més difícils de seguir, menys atractiva, és la de les infraestructures. Cal prestar, però, atenció més enllà de les xifres multimilionàries i de la necessitat de tenir una xarxa ferroviària en condicions.

Unes bones infrastructures són allò que si funciona bé no ens adonem, ens faciliten la nostra activitat diària i ens permeten emprar el temps de manera eficient. Sense unes bones infrastructures,  no hi ha, per exemple, conciliació de la vida familiar i laboral.  De què ens ha de servir treballar racionalment i eficient, guanyant temps propi, si ens quedem atrapats per la catenària de torn o l’embús recurrent?.

Està clar que les infrastructures no només són els temes de transport. Abasten des de l’aigua que en cal fins a les connexions suficients a internet, entre moltes altres qüestions.  Però la mobilitat és avui per avui la més visible. Centenars de milers de persones es desplacen diàriament per feina o per estudis. Cada minut de retard és una cadena que afecta a altres centenars de milers de persones i que perjudica els afers personals i professionals de tots plegats. Ens cal trencar amb la paràlisi en aquest àmbit.
Per començar cal establir un Pla Catalunya d’inversions que abasti el període 2008-2014, amb un projecte de xoc per actuacions immediates, que haurà de finançar l’Estat en aplicació del nou Estatut. Cosa poc probable si no té qui el pressioni amb força per a que ho faci; de moment, en dos anys ja falten com a mínim 700 milions d’€ que el govern de Madrid no ha pressupostat.

S’ha de fomentar que el transport de mercaderies es faci per ferrocarril, creant una xarxa específica per al trens de càrrega. Fa angunia veure com una gran part del transport de mercaderies de llarg recorregut es fa encara amb camions, que col·lapsen les vies interurbanes. Per evitar les congestions, que es produeixen en el corredor mediterrani i a l’entrada de les grans ciutats, resoldre el IV cinturó, i desdoblar la N-340 i la N-II; també cal potenciar l’Eix Pirinenc.

I com no! En matèria de peatges, cal eliminar les barreres troncals i establir la gratuïtat dels desplaçament intracomarcals per autopista a tota Catalunya.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: MOURE’S AMB LLIBERTAT

  1. candini.bloc.cat/post/

  2. Per això va ser badejat, per uns i pels altres, i va ser necessària la seva mort per obtenir reconeixement.

    “No hi havia a València dos amants com nosaltres.. “

    l’Ovidi ara fa vacances, i nosaltres en l’enyor, ens consolem amb sucedanis dolents com en Llach, en Serrat i similars.

Els comentaris estan tancats.