En el post anterior parlaven que es pot fer una altre tipus de política. Aquesta idea no s’ha de contemplar com un simple possibilitat sinó com un imperatiu moral.
Per arribar-hi els ciutadans tenim dues eines essencials el nostre vot en les diferents conteses electorals, i no menys important, la nostra participació activa en els fòrums ciutadans.
Una part important del desencís amb el sistema polític i, molt especialment a les eleccions generals, és que la tenalla bipartidista espanyola vol imposar una visió reduïda de les opcions polítiques. D’aquesta manera, moltes persones van a votar, no pensant en un projecte polític convincent, sinó a la contra, a la defensiva, per a que no surti l’opció contrària. S’acaba imposant un vot resistencialista que no ajuda en absolut a recuperar la visió de la política com un àmbit de contrast d’idees i projectes, abocat al consens.
Les enquestes que indaguen sobre la intenció de vot a les properes eleccions del 9-M en són reveladores. Un nombre considerable de ciutadans entén que la força política més capacitada per defensar els interessos de Catalunya a les Corts Espanyoles és Convergència i Unió. Aquest reconeixement no es tradueix encara en un major nombre de diputats, que permetin fer valer amb més fermesa els interessos dels catalans i de les catalanes davant de poder central.
D’aquesta manera el bipartidisme, tant aliè a la realitat política catalana, distorsiona la traducció del sentir popular en vots i diputats. Aquesta és la veritable submissió del sistema polític català a les dinàmiques de Madrid.
Sentir, pensar, votar en positiu és el camí més directe per recuperar la veritable essència de la política: el del servei a les persones. Hi ha qui apel·la a la por, hi ha qui apel·la a la il·lusió d’un futur comú millor.
[@more@]
Però clar ara els d’ Esquerra (abans ERC) s’ han dit “ja hem fet una mica el que vol sentir el votant d’ Esquerra (abans ERC) i ara toca fer el guio i el paper de Tripartit-2 , de mil homes de boquilla i de ressentit anti CiU per marcar paquet electoral nacionalista atacant a uns nacionalistes”. Si abans tocava donar la de cal (nacionalisme i criteri propi) ara toca la de sorra (atacar a CiU i contentar i fer riure al Montilla) i clar en Ridao va avançar la unes hores l’ inici de la Campanya Electoral , fent el circ que va fer al Parlament.
Com diu la Cecilia , mentre tant el Montilla és partia de riure de veure el trist espectacle protagonitzat pel Ridao i la cara de felicitat d’ en Joan Ferran aquell que vol arrancar crostes nacionalistes de TV-3 i CAT-Radio i bé ha dir que el que digui en Ridao li bufa , estaven al Parlament partint-se de veure com era un altre gran dia per la divisió nacionalista i com segurament 1000 , 2000 , 10.000 o 50.000 votants nacionalistes d’ ERC o CiU indecisos en anar a votar o no , espectacles com aquest potser els portarà a quedar-se a casa el dia 9-M per alegria del “psc”-PSOE.
En Benach deixant molta estona que el Ridao anés fent ….normal , era el guio d’ Esquerra (abans ERC) per aquell dia. Ara endavant nois a fer calçotades i ha passejar la carpeta d’ ERC amunt i avall…això si controleu al Vendrell que a les calçotades entre porró i porró de vegades se li en va l’ olla.
El que li va passar al Joan Ridao , es que dons que l’ Artur Mas i CiU van ser i son els clars guanyadors de les Eleccions al Parlament de Catalunya , al pobre Joan ja molt tens amb la Precampanya i ha poques hores del tret de sortida de la Campanya Electoral , és va fer un embolic mental i va associar el que seria normal guanyador i amés nacionalista = a President , jo crec que va ser aixó.
Però el meu amic Gerard , que ha part de molt amic , en aquestes qüestions sempre hem porta la contraria i dona un altre versió del que jo penso , diu que aquesta reacció d’ en Joan Ridao en vers de l’ Artur Mas és deu ha que dons els d’ Esquerra (bans ERC) han estat 3 anys i mig fent de nois dels encàrrecs del ZP per seguidisme i per mantindré la cadira , el sou i vehicle oficial a la Generalitat i no fer enfadar al Maragall i encara menys posteriorment al Montilla o al Corbacho entre altres.
Passats aquest 3 anys i mig havia un problema ..s’ acostaven les Eleccions Generals i desprès de 2 reculades electorals d’ Esquerra (abans ERC) havia que marcar diferencies de cara a la galeria i aquestes van ser qüestions en las que va estar al costat de CiU com demanar la dimissió de la “ante partia que dobla” , anar a la multitudinària manifestació (700.000 catalans) del 1-DES “Pel Dret ha decidir , Som una Nació , Diguem prou” , NO aprovar els Pressupostos de l’ Estat (que ha estat una burla per Catalunya durant tota la legislatura ZP i en la que Esquerra (abans ERC) durant 3 anys s’ ha agenollat i dit si senyor , si senyor ZP , i la recent votació al Parlament de Catalunya rebutjant el traçat del TGV per la Sagrada Família. Aquestes 4 decisions i vots han estat vots coherents i amés nacionalistes junt amb CiU i en algunes ocasions també amb altres Grups o partits polítics.
El Montilla i l’ Iceta ja van mostrar el seu enuig perquè Esquerra (abans…) amb aquestes decisions donava una mala imatge del Tripartit-2 (serà que ja no la té d’ abans de néixer) i en Puigcercós es feia el “gallet” de cara la galeria i recordava a Montilla que el Govern de Catalunya és Tripartit i no només del “psc”-PSOE i raó en tenia en Puigcercós ja que de facto “només” és el 90% del “psc”-PSOE , inclòs l’ imatge d’ entrada importantisima que sempre es el President , en aquest cas en Montilla.
sagol
louis vuitton handbags