EL VALOR I SENTIT DEL VOT

 

En el post anterior parlaven que es pot fer una altre tipus de política. Aquesta idea no s’ha de contemplar com un simple possibilitat sinó com un imperatiu moral.
Per arribar-hi els ciutadans tenim dues eines essencials el nostre vot en les diferents conteses electorals, i no menys important, la nostra  participació activa en els fòrums ciutadans.

Una part important del desencís amb el sistema polític i, molt especialment a les eleccions generals, és que la tenalla bipartidista espanyola vol imposar una visió reduïda de les opcions polítiques. D’aquesta manera, moltes persones van a votar, no pensant en un projecte polític convincent, sinó a la contra, a la defensiva, per a que no surti l’opció contrària. S’acaba imposant un vot resistencialista que no ajuda en absolut a recuperar la visió de la política com un àmbit  de contrast d’idees i projectes, abocat al consens.
Les enquestes que indaguen sobre la intenció de vot a les properes eleccions del 9-M en són reveladores. Un nombre considerable de ciutadans entén que la força política més capacitada per defensar els interessos de Catalunya a les Corts Espanyoles és Convergència i Unió. Aquest reconeixement no es tradueix encara en un major nombre de diputats, que permetin fer valer amb més fermesa els interessos dels catalans i de les catalanes davant de poder central.

D’aquesta manera el bipartidisme, tant aliè a la realitat política catalana, distorsiona la traducció del sentir popular en vots i diputats. Aquesta és la veritable submissió del sistema polític català a les dinàmiques de Madrid.

Sentir, pensar, votar en positiu és el camí més directe per recuperar la veritable essència de la política: el del servei a les persones. Hi ha qui apel·la a la por, hi ha qui apel·la a la il·lusió d’un futur comú millor.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: EL VALOR I SENTIT DEL VOT

  1. Però clar ara els d’ Esquerra (abans ERC) s’ han dit “ja hem fet una mica el que vol sentir el votant d’ Esquerra (abans ERC) i ara toca fer el guio i el paper de Tripartit-2 , de mil homes de boquilla i de ressentit anti CiU per marcar paquet electoral nacionalista atacant a uns nacionalistes”. Si abans tocava donar la de cal (nacionalisme i criteri propi) ara toca la de sorra (atacar a CiU i contentar i fer riure al Montilla) i clar en Ridao va avançar la unes hores l’ inici de la Campanya Electoral , fent el circ que va fer al Parlament.

    Com diu la Cecilia , mentre tant el Montilla és partia de riure de veure el trist espectacle protagonitzat pel Ridao i la cara de felicitat d’ en Joan Ferran aquell que vol arrancar crostes nacionalistes de TV-3 i CAT-Radio i bé ha dir que el que digui en Ridao li bufa , estaven al Parlament partint-se de veure com era un altre gran dia per la divisió nacionalista i com segurament 1000 , 2000 , 10.000 o 50.000 votants nacionalistes d’ ERC o CiU indecisos en anar a votar o no , espectacles com aquest potser els portarà a quedar-se a casa el dia 9-M per alegria del “psc”-PSOE.
    En Benach deixant molta estona que el Ridao anés fent ….normal , era el guio d’ Esquerra (abans ERC) per aquell dia. Ara endavant nois a fer calçotades i ha passejar la carpeta d’ ERC amunt i avall…això si controleu al Vendrell que a les calçotades entre porró i porró de vegades se li en va l’ olla.

  2. El que li va passar al Joan Ridao , es que dons que l’ Artur Mas i CiU van ser i son els clars guanyadors de les Eleccions al Parlament de Catalunya , al pobre Joan ja molt tens amb la Precampanya i ha poques hores del tret de sortida de la Campanya Electoral , és va fer un embolic mental i va associar el que seria normal guanyador i amés nacionalista = a President , jo crec que va ser aixó.

    Però el meu amic Gerard , que ha part de molt amic , en aquestes qüestions sempre hem porta la contraria i dona un altre versió del que jo penso , diu que aquesta reacció d’ en Joan Ridao en vers de l’ Artur Mas és deu ha que dons els d’ Esquerra (bans ERC) han estat 3 anys i mig fent de nois dels encàrrecs del ZP per seguidisme i per mantindré la cadira , el sou i vehicle oficial a la Generalitat i no fer enfadar al Maragall i encara menys posteriorment al Montilla o al Corbacho entre altres.
    Passats aquest 3 anys i mig havia un problema ..s’ acostaven les Eleccions Generals i desprès de 2 reculades electorals d’ Esquerra (abans ERC) havia que marcar diferencies de cara a la galeria i aquestes van ser qüestions en las que va estar al costat de CiU com demanar la dimissió de la “ante partia que dobla” , anar a la multitudinària manifestació (700.000 catalans) del 1-DES “Pel Dret ha decidir , Som una Nació , Diguem prou” , NO aprovar els Pressupostos de l’ Estat (que ha estat una burla per Catalunya durant tota la legislatura ZP i en la que Esquerra (abans ERC) durant 3 anys s’ ha agenollat i dit si senyor , si senyor ZP , i la recent votació al Parlament de Catalunya rebutjant el traçat del TGV per la Sagrada Família. Aquestes 4 decisions i vots han estat vots coherents i amés nacionalistes junt amb CiU i en algunes ocasions també amb altres Grups o partits polítics.

    El Montilla i l’ Iceta ja van mostrar el seu enuig perquè Esquerra (abans…) amb aquestes decisions donava una mala imatge del Tripartit-2 (serà que ja no la té d’ abans de néixer) i en Puigcercós es feia el “gallet” de cara la galeria i recordava a Montilla que el Govern de Catalunya és Tripartit i no només del “psc”-PSOE i raó en tenia en Puigcercós ja que de facto “només” és el 90% del “psc”-PSOE , inclòs l’ imatge d’ entrada importantisima que sempre es el President , en aquest cas en Montilla.

Els comentaris estan tancats.