EN LA MORT DE BENAZIR BHUTTO

Ahir amb sorpresa i decepció vàrem conèixer l’assassinat de la líder de l’oposició a un país tant llunyà com és el Pakistan. Els que seguim poc o molt els esdeveniments de tot el mon teníem posades en la persona de Bhutto unes certes esperances a posar un cert ordre en un país on el laberint existent és força incomprensible d’entendre.

Bhutto era l’esperança en la democràcia, en la independència i en la integració del seu país en els valors occidentals, entesos sobretot aquests valors com els estàndards de qualitat acceptats per les nacions unides. 

Si és confirma com sembla que l’assassinat de Benazir Bhutto no és solament obra d’un fanàtic descontrolat, ni obra dels serveis secrets per barrar la seva més que probable victòria electoral, i si una acció del grup terrorista AL QAIDA haurem fet un pas més en una direcció cada dia més difícil de gestionar. 

Pakistan, tot i moltes contradiccions internes, tot i tenir un govern no democràtic, representava un intent de certes actituds laiques dins d’un país islamita i amb grups integristes molt radicals, provinents en bona mesura dels seus països veïns com Iran i Afganistan. 

L’acció d’Al Qaida posa damunt de la taula, un cop més la possibilitat o no de la convivència en aquest mon modern i global. La lògica de l’integrisme islàmic radical és molt difícil de fer compatible amb els valors occidentals. Les polítiques expansionistes dels USA, en que els seus interessos geopolítics passen per davant de qualsevol consideració, dona arguments a una molt bona part dels islamites menys radicals per no deixar aïllats als extremistes. 

En aquest context, el que menys necessitem són polítics que tirin benzina al foc. Contra les actituds extremistes sempre s’ha d’actuar en dues línies complementàries i necessàries entre si. Una de fermesa, de policial, de evitar nous atemptats. Però tan necessària com aquesta via ho és la política, la de la ma esquerra, la de deixar sense arguments als contraris, amb una visió més generosa i que comportarà sempre l’haver de fer algunes concessions.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 comentaris a l'entrada: EN LA MORT DE BENAZIR BHUTTO

  1. La convivència entre les diferents ètnies , l’ arribada al 1947 d’ allaus de desplaçats nascuts a l’ Índia , etc , etc , han portat a històrics problemes interns , però el Pakistan no deixa de ser un país jove (60 anys) , “fundat” per Muhammad Ali Jinnah com un país pels islàmics de l’ Índia , no com un estat islàmic pròpiament , ja que aquest líder nascut a l’ actual Índia al igual que Ghandi militava inicialment al Partit del Congrés i aspirava inicialment a una Unió Índia amb induís i musulmans. L’ urdu i l’ anglès son els idiomes oficials , Pakistan forma part de la Conmowealth , i viuen uns 3.000.000 de cristians en una població de prop de 170.000.000 , funciona encara que amb cops d’ Estat més o menys temporals com una democràcia amb un President , un Primer Ministre , uns Diputats , un President del Tribunal Constitucional , un Exercit sòlid i bàsicament laic.
    El retorn de Benzair Bhutto i la més que segura victòria del PPP havien aixecat moltes expectatives i esperances en el poble pakistanés , ara el somni es mort , és celebrin o no les eleccions el proper 8 de gener , el cop és massa dur , per una ciutadania, que ha part d’ encara tindre com objectiu acabar amb la misèria , en un % important esta farta d’ atemptats , cops d’ estat i inestabilitat. Sort en el futur al poble pakistanés , però ara per ara el cop és massa dur.

  2. Com ja sabem va patir varies vegades l’ empresonament , la persecució i l’ exili i va ser elegida 2 vegades Primera Ministre (1988-1990) i (1993-1996) , sent la primera dona d’ un estat amb majoria de religió islàmica que arribà a tal càrrec. La seva vida sempre va córrer perill tant per part dels militars i els islamistes radicals i pel camí ja havia caigut el seu pare i 2 germans.
    Benazir Bhutto , la família Bhutto i el PPP representen la cara més moderna i oberta del Pakistan , la socialdemocracia , la defensa dels drets de la dona , la defensa dels més pobres , l’ entesa amb occident i el prestigi internacional.

  3. sazky diu:

    sazky , funciona encara que amb cops d’ Estat més o menys temporals com una democ
    sázkyut a l’ actual Índia al igual que Ghandi militava inicialment al Partit del Congrés i aspirava in
    sázeníop és massa dur.

Els comentaris estan tancats.