EMOCIONS DIVERSES EN AQUESTS DARRERS DIES

Aquests últims dies des de divendres fins ahir han estat plens d’emocions diferents però totes elles molt il.lusionadores, i sobretot esperançadores.

L’emoció que em va generar la manifestació , per tractar-se d’una qüestió àmpliament recollida és la que passaré més de puntetes , tot mencionant que feia molt de temps que no vivia de manera tant i tant contundent , una emoció tant vibrant , veure tanta gent i saber que la capçalera ja havia arribat a l’estació de França , quan nosaltres , situats a la Plaça de Catalunya encara no ens havíem pogut bellugar era indescriptible.

Avui però, prefereixo parlar de dos bons amics meus Josep Maldonado i Enric M. Valls . Tots dos estan lliurats a les seves respectives O.N.G’s que aquesta darrers dies han fet actes importants per donar a conèixer la tasca que estan duent a terme.

Començaré per ordre d’aconteixements. El divendres passat en Maldonado em va convidar a assistir al sopar de nadal d’ Esport Solidari Internacional , quina tasca principal és ajudar als infants i als joves perquè, mitjançant l´esport, puguin realitzar-se com a persones.

Un dels principals projectes és destinar material esportiu que a casa nostra ja no el donem per vàlid o útil i en canvi les pilotes, samarretes, raquetes , botes esportius, etc , esdevenen autèntiques joies de normalització socialitzadora a països pobres.

L´esport és una eina universal a través de la qual els nens i els joves aprenen a relacionar-se, a tolerar la diferència, a treballar en equip, a respectar les normes socials, a conèixer les pròpies limitacions i potencialitats, a esforçar-se per un objectiu comú. L´esport és també, moltes vegades, un element d´escolarització. diu el Josep. Els països d’Àfrica que s’ajuda en l’actualitat són entre d’altres ( Mauritania, Senegal, Sierra Leona, Ruanda, Moçambic, Uganda, etc ).

La festa solidària va ser emocionant per la capacitat de connectar que té el Josep , és de les Festes més “tranversals” , ara que aquesta paraula està de moda , que he assistit. Des del Pare Manel Pousa que treballa des de l’anonimat amb drogadictes i prostitutes per tal de poder treure’ls del forat social que es troben en barris conflictius de bcn , fins a cracks com Ferran Martinez, Santillana, Pichi Alonso, Gratacós, Nani Roma, etc.

L’èxit del sopar és bàsicament del Maldonado , aquesta capacitat que té de sumar esforços des de les diferents sensibilitats però que ell amb aquest aspecte de “gran humanitat” ho aconsegueix. Una vetllada estupenda i quan parlo d’emocions , no és únicament el tema de la solidaritat que sempre sobresurt més a flor de pell, sinó l’emoció de tenir amics com en Maldonado que sumen , tant i tant.

L’altre emoció especial va ser ahir dimarts amb l’acte que va organitzar l’Enric M. Valls , en qualitat de President de la Fundació Catalana ELA (esclerosi lateral amiotròfica) i que també va tenir l’amabilitat de convidar-me .

Aquesta Fundació té per objectius millorar la qualitat de vida dels malalts d’ELA i de la seva família, així com donar suport i assessorament a les famílies d’una manera personalitzada. Acompanyar a les famílies en tot el procés de la malaltia i servir de punt de referència, així com també oferir alternatives a la xarxa de serveis comunitaris.

El lloc escollit va ser la Sala Villarroel de BCN . Un acte que el definiria profundament sensible , per la temàtica i la inquietud que genera la pròpia malaltia , però profundament sensible també pel format del mateix. Dirigit per la cantant i actriu argentina Cecilia Rossetto, va estar ple de moments molts densos .

Es va basar en un homenatge a dos artistes i amants de la cultura , un català (Adolf Bras) i Roberto Fontanarrosa (argentí) que varen patir la malaltia. Varen intervenir entre d’altres , Amparo Moreno, Txell Botey, José Sacristan, Josep M. Pou, Carles Canut, Clara Sanchez, Marina Rosell, José Corbacho, etc .I des de la distància Joan Manuel Serrat, Sabina, Luthiers, etc.

Música, Paraula, Teatre, Ball , varen ser protagonistes d’una proclama de solidaritat i conscienciació . Un autèntic plaer poder assistir a un acte d’aquestes característiques on a més, varem rebre un regal de creativitat constant dalt de l’escenari .

L’Enric M. Valls, des de la seva discreció i timidesa , dirigia amb l’autoritat moral del que sap , que amb poca paraula ja és suficient per convèncer en la necessitat de participar en grans objectius socials. Un plaer.

http://www.esportsolidari.org

http://www.elacat.org

 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: EMOCIONS DIVERSES EN AQUESTS DARRERS DIES

  1. gucci diu:

    Louis Vuitton bag from tell a fakelouis vuitton handbags Check out the real thing
    Check outLV bags louis vuitton purses

Els comentaris estan tancats.