CRISI I REFLEXIÓ ALS PARTITS POLÍTICS.

  Aquest estiu  ha estat mogut per la majoria de partits polítics catalans. Per la gent de CDC han sorgit de dins del partit  una Plataforma i fins i tot la direcció i el nostre President Artur Mas ha apostat per una nova formulació del catalanisme amb la frase de “La Casa Gran del catalanisme “. 

He dit frase, de manera conscient, doncs la majoria de partits, tot i criticar les nostres postures, estan adoptant processos similars. Per exemple, a ERC li han nascut dos plataformes, la de l’ex-conseller Joan Carretero i la de l’Uriel Beltran. Plataformes o corrents internes que han obtingut recolzaments important en diverses assemblees locals. 

A Iniciativa per Catalunya el procés de qüestionament  s’ha iniciat a Mataró, on s’estan gestionant expedients d’expulsió de militants, i a Reus on les assemblees de la coalició es plantegen el manteniment o no del tripartit local. 

A l’altre extrem, el Partit Popular ha estat el primer que ha resolt la seva crisi d’identitat entre una posició de dreta sincerament catalanista (Josep Piqué) i la més que casposa sucursalització i subordinació als interessos, per cert força inquietants, del bunquer barraqueta dels Zaplana, Acebes, Rajoy i Vidal Quadras. 

Al PSC-PSOE de Catalunya, també els estan creixent els nans. L’ex-president Maragall, en la seva línia parla d’un partit Europeu. Dirigent com en Raimon Obiols i/o els conseller Castells es posicionen amb la Convenció pel Futur.

Al mateix temps, la blocesfera PSOEcialista presenta interessant opinions que posen damunt de la taula la pugna o lluita de posicions, si més no aparents, entre els catalanistes de cor i els espanyols de cor i ànima, com els “Corbachos”. 

Ningú pot precisar si tots aquests moviments són fruit de la “general desorientació” i d’aquesta expressió castellana tan reeixida del “desapego”, o si són aquests moviments els que ho generen. 

Algun analista, tan poc sospitós de ser convergent com el professor Joan Subirats titula un article al diari “El Pais” com “¿qué refundamos?, on en el fons afirma que realment cal refundar alguna cosa, encara que amb paràmetres diferents. 

I aquests paràmetres diferents haurien de ser lluny dels aparells dels partits i de les lògiques que fins ara han guiat els esquemes d’aquests propis aparells . 

Amb tot aquests moviments com és possible que es critiqui a CDC, sobretot el tàndem Zaragoza/Iceta, per intentar refundar el catalanisme i posicionar-se com a “casa gran del catalanisme” ?. 

Caldrà criticar aquests moviments, i jo en seré la primera si és confirma que al final aquests moviments són simplement “más de lo mismo” .

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: CRISI I REFLEXIÓ ALS PARTITS POLÍTICS.

  1. A la panxa del bou, on no hi neva n’hi plou. Metàfora de l’uter matern. Amagats i protegits per uns mitjans de comunicació més que fidels, formant un autèntic “movimiento”

Els comentaris estan tancats.