XIRINACS O LA MEMÒRIA MORAL D’UN TEMPS , D’UN PAÍS

Avui 16 d’agost s’ha celebrat el funeral  de Lluís Maria Xirinacs a Santa Maria del Mar. La seva mort,  i també el seu manuscrit testamentari colpeja especialment en temps de desorientació política i també de desencís social i col.lectiu.

La imatge que em ve més present en aquests darrers dies d’en Xirinacs és la de la seva lluita pacifista a la porta de la presó Model , esdevenint un símbol de la lluita anti-franquista i també el seu paper tant actiu en l’Assemblea de Catalunya, en la lluita del valor de la unitat i la defensa de l’autogovern.

Però què ha succeit ??, Què ens ha succeit des d’aleshores a Catalunya i els Catalans ?? La mort de l’exsenador Xirinacs en aquests temps actuals, d’una manca d’ànima de País forta al meu entendre , encara colpeja més fortament i fa més palesa la desorientació de tots plegats.

Però també és veritat que des de la política ( i en Xirinacs, a part de capellà era polític ) , les proclames i desitjos d’independència  són propòsits que cal treballar-los dia a dia . Amb la perseverança del lluitador però també amb la responsabilitat i el pes del que es veu sotmès a donar solucions als seus ciutadans quotidianament.

Crec sincerament que les societats necessiten persones com en Xirinacs i reivindico especialment la seva vessant moral demostrada llargament amb la seva lluita-pacifista, malgrat les declaracions poc afortunades i molt oportunament descontextualitzades per la “bruneta mediàtica” d’Espanya en relació a ETA.

El  seu caràcter crític amb la seva mateixa condició de capella i ciutadà d’aquest País , ha ajudat en molts ocasions a sacsejar les consciències de cap a on anava  o va Catalunya com a Nació , perquè justament ell amb un bagatge d’actitud moral i cívica podia fer-ho.

La qüestió és si la Memòria Moral d’un temps, d’un País , que representa en Xirinacs el podem mantenir viu en el Futur.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 comentaris a l'entrada: XIRINACS O LA MEMÒRIA MORAL D’UN TEMPS , D’UN PAÍS

  1. Un barrufapetonet per en Xirinachs…
    amb tot el meu respecte admiració.

  2. Hola Montserrat, només felicitar-te per el teu bloc, crec està força bé.

    Fins aviat.

    David Morgades (el racó de Mataró)

  3. Hola Montserrat, només felicitar-te per el teu bloc, crec que està força bé.

    Fins aviat.

    David Morgades (el racó de Mataró)

  4. Hola Montserrat, només felicitar-te per el teu bloc, crec que està força bé.

    Fins aviat.

    David Morgades (el racó de Mataró)

  5. Hola Montserrat, només felicitar-te pel teu bloc, crec que està força bé.

    Fins aviat.

    David Morgades (el racó de Mataró)

  6. Hola David Morgades , benvingut , el teu bloc tb esta molt bè , aveure si ens veiem per aqui sovint. Salutacions.
    Visca Xirinachs i que desde Itaca ens dongui un xic de llum……una estel que seguir en temps de tanta desorientació.

    Visca Catalunya.

  7. era al meu entendre una visió comuna del que havia de ser Catalunya per part dels partits catalans i ara aquest PAÍS pateix una divisió enorme entre els partits anomenats nacionalistes.

Els comentaris estan tancats.

XIRINACS O LA MEMÒRIA MORAL D’UN TEMPS , D’UN PAÍS

Avui 16 d’agost s’ha celebrat el funeral  de Lluís Maria Xirinacs a Santa Maria del Mar. La seva mort,  i també el seu manuscrit testamentari colpeja especialment en temps de desorientació política i també de desencís social i col.lectiu.

La imatge que em ve més present en aquests darrers dies d’en Xirinacs és la de la seva lluita pacifista a la porta de la presó Model , esdevenint un símbol de la lluita anti-franquista i també el seu paper tant actiu en l’Assemblea de Catalunya, en la lluita del valor de la unitat i la defensa de l’autogovern.

Però què ha succeit ??, Què ens ha succeit des d’aleshores a Catalunya i els Catalans ?? La mort de l’exsenador Xirinacs en aquests temps actuals, d’una manca d’ànima de País forta al meu entendre , encara colpeja més fortament i fa més palesa la desorientació de tots plegats.

Però també és veritat que des de la política ( i en Xirinacs, a part de capellà era polític ) , les proclames i desitjos d’independència  són propòsits que cal treballar-los dia a dia . Amb la perseverança del lluitador però també amb la responsabilitat i el pes del que es veu sotmès a donar solucions als seus ciutadans quotidianament.

Crec sincerament que les societats necessiten persones com en Xirinacs i reivindico especialment la seva vessant moral demostrada llargament amb la seva lluita-pacifista, malgrat les declaracions poc afortunades i molt oportunament descontextualitzades per la “bruneta mediàtica” d’Espanya en relació a ETA.

El  seu caràcter crític amb la seva mateixa condició de capella i ciutadà d’aquest País , ha ajudat en molts ocasions a sacsejar les consciències de cap a on anava  o va Catalunya com a Nació , perquè justament ell amb un bagatge d’actitud moral i cívica podia fer-ho.

La qüestió és si la Memòria Moral d’un temps, d’un País , que representa en Xirinacs el podem mantenir viu en el Futur.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.