FILLS DE FREUD (II)

Comentava en l’anterior bloc la necessitat de que com a ciutadans també fem autocrítica alhora de valorar el nostre compromís amb la comunitat, tot fent esment que és evident que hi ha ciutadans que mitjançant associacions i entitats fan molt per la comunitat des del voluntarisme més contundent i ferm, però jo em refereixo en aquestes reflexions a una majoria de ciutadans que cada cop , al meu entendre, estan més “desenganxats” de tot el sistema democràtic.

Perquè els ciutadans com a votants , que és el que valorem més alhora d’emetre el nostre vot ? el programa electoral ? les persones que tiraran endavant els projectes ??. Sincerament crec que estem “atrapats” en prejudicis, marques preestablertes i cada cop hi ha una anàlisi menys profunda, menys curiosa en relació al què diuen aquests i del què diuen aquells altres ??.

La política avui en dia es mou , malauradament i bàsicament per impressions i sobretot per un munt de prejudicis a banda i banda de l’espectre electoral. Fa dies que us vaig fer menció d’una entrevista al sociòleg francès Alain Touraine on deia : “la globalització ha comportat una ruptura irreparable de les institucions actuals (entengui’s també partits polítics) i per tant han prés força les sensacions , les emocions, els somnis, etc i això em porta a dir que avui per avui som més fills de Freud que no Marx “ .

No crec que sigui dolent una certa ruptura com element de transgresió i de cercar noves formes de relació, però tenim garanties en aquests moments de reduccionisme de missatges i pensaments que ens aboca la cultura del zapping de que el resultat serà millor que el que tenim ara ? .Aquesta cultura del zapping a que faig referència ens ha abocat a uns ritmes de pensament i reflexió pràcticament nuls i en canvi imposa la “impressió emocional bàsica” no més de 20 segons per agafar la idea…………el missatge.

Jo crec que estem abocats politics i ciutadania a revisar tots plegats aquesta desafectació democràtica cada cop més preocupant, i a no deixar-nos portar per la simplificació dels missatges i que sensacions, emocions i somnis com explica Touraine , són importants però sense oblidar la reflexió,el debat, el contrastar el missatges “no els titulars” Sinó les idees profundament. Avui de moment i bàsicament som fills de Freud, les influències de caràcter més ideològiques ,estant pràcticament aparcades.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: FILLS DE FREUD (II)

Els comentaris estan tancats.