SADAM HUSEIN HA ESTAT EXECUTAT

Sadam Hussein ja és mort. La sentència ha estat executada una mica a corre cuita, sense esperar gaires dies, i el més greu de tot, en plena festa del sacrifici del corder, la festa musulmana més important. Un procés en el que no queda dubte a la seva culpabilitat, però que s’hauria d’haver fet amb el màxim de garanties jurídiques. Sembla també que no hagin volgut esperar una sentència contra Saddam en el judici per l’assassinat de més de 5.000 kurds. Sense cap mena de dubte el seu delicte més greu, però una bona part d’occident no vol acceptar una realitat nacional kurda que embolica també a l’ Iran i a Turquia. Les veus contra la pena de mort, tret d’Europa i alguna excepció a sud-amèrica, han estat inexistents. Per exemple, Gadafi, el líder de Líbia, condemna l’execució perquè considera Sadam un líder, no per estar contra la pena de mort com segurament i malauradament descobrirem en pocs dies amb l’execució de les infermeres romaneses i el metge palestí, a no ser, que el seu fill en pugui treure algun profit en una més que probable negociació . A l’ Iraq mateix, en els estaments oficials els arguments en favor o en contra de l’execució no eren de rebuig a la pena de mort, si no de visió estratègica. Mort el gos morta la ràbia, defensaven uns, mentre que d’altres pensaven i pensen que això pot aguditzar la violència a l’ interior del país. El president americà G. Bush, en la seva línia és capaç de dir una salvatjada com que l’execució de Saddam, acosta Iraq als països democràtics. A palestina, de majoria sunnita ningú estarà content amb l’execució, mentre que a Israel serà celebrada. En realitat, i malauradament ens trobem davant d’una radicalització de posicions, i on l’eix important, l’acceptació o condemna de la pena de mort, ha quedat en un tercer o quart pla. Saddam era, sense cap mena de dubte culpable. La seva execució en plena festa del Eid al-Adha,o Eid al-Kebir o la Tabaski, segons els llocs, però dia de pregaria i de perdó per els musulmans, sembla pensada per trencar ponts. Com viuríem els catalans, per exemple, l’execució d’un president el mateix dia de Sant Jordi o la diada de l’onze de setembre ? Amb tantes incerteses internacionals tanquem un any. Esperem que en el proper, les veus del seny i el diàleg s’imposin sobre la rauxa i la venjança, aquest seria l’escenari més que desitjable per aquest nou any que hem encetat.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: SADAM HUSEIN HA ESTAT EXECUTAT

  1. Tant de bo un dia pugui reflexionar tot el món i en profunditat i dir tots NO a la pena de mort per part dels Estats i encara mes utopoíc l’ ONU tingues prou força per desmantellar als dictadors i criminals i els seus aparells que governen alguns països del planeta quan es donguesin les primeres simptomatologies dels seu terror i així evitar que bona gent que poden ser un pare , una mare , un fill , una esposa , etc , volguesin ser els verdugs de dirigents despiatats i assasins.
    I per acabar es totalment cert que practicament no hi avut debat mundial sobre la pena de mort o no a Sadam , cadescún ha opinat segons els seus interessos o particularitats i així Gadafi un lider bastant similar a Sadam però desde fa 20 anys una mica espantat i reconvertit o difsrassat amb la pell de xai diu que no , es clar………….potser algun dia ell es veura en un Tribunal jutjant-lo.

  2. En quan a l’ inoportunitat de que l’ execució de Sadam hagi estat durant la “Festa Religiosa del Corder” , no oblidem que el Tribunal que el jutjava era iraquià , i potser mes d’ un emb direu que els EUA son mes que part interesada en l’ execució , pero es cert que si el Tribunal Iraquià hagues dicidit no fer efectiva l’ execució fins d’ aqui 10 o 15 dies els EUA no haguesin dit res , i com s’ ha vist el xiites i els kurds musulmans estan celebran la festa religiosa junt amb el video de l’ execució de Sadam amb gran “xirino.la” , no semblen gaire “colpits” per estar en festes.
    El gairabe “comíc” es que Sadam portes el Al Corà en la seva execució igual que Pinochet o Franco anaven molt a missa i eren molt creients i religiosos , en aixó del dictadors i la seva simbologia religiosa al món es ben global i ben falsa desde fa anys , decades i segles.
    El que si fa “riure” per no dir un altre cosa es com be cita la Sra. M. Candini , el que va dir el “Sr” G. Bush de que l’ execució de Sadam acostava a l’ Iraq als països democratics …………….sense comentaris.
    De tota manera i encara que el “Sr” Bush ho vegi tot tant bonic , crec que es molt dificil que l’ Iraq es pugui aguantar com un pais unificat , amb el que ha pasat en els ultims 30 anys sota la barbarie de Sadam i tal i com estan les coses avui dia a l’ Iraq i el pitjor encara els interesos de països , de religions (sunnita i xiita), de regims politics i grups terroristes veïns de l’ Iraq pero de fora de les seves fronteres , potser la sol.lució es el comentat Iraq dividit amb 3 nacions independents : Xiita , Sunnita i Kurda , pero caldria en aquest cas una implicació total de l’ ONU i sobretot de l’ Iran , d’ Arabia Saudí , dels EUA i la U.E (en vers Kurdistan) i de la Lliga Arab per asegurar l’ independencia i pau en els 3 territoris amb converses previes i amb estudis 100% de si es viable o no efectuar tal desplegament politic , militar , diplomatic , logistic , humanitari , etc , etc. amb unes minimes garanties d’ exit i estabilitat.

  3. Particularment estic en contra de la pena de mort , de que un Estat pugui aplicar la pena de mort , malgrat aixó reflexionem …….si fossim familiars dels 5000 kurds que Sadam va aniquilar amb armes quimiques (encara que es parlà de mes de 100.000 kurds assesinats durant la dictadura de Sadam), o familiars dels morts en la guerra que va declarar a l’ Iran al 1980 (1980-1988) i que va costar 1′ 5 milions de vides , dels morts a l’ invasió de Kuwait al 1990/91 on els seus soldats entre altres barbaries van entrar a un Hospital materno-infantil i desendollaven als neonats de les incubadores perque morisin mentre Sadam reia , o el que va fer amb els seus 2 gendres militars horroritzats per tanta barbarie ( o per interessos particulars) el van voler enderrocar i al ser descoverts per Sadam van fugir a l’ extranger , després ell li va demanar que tornesin ……..que com a gendres no els hi pasaria res i que tambè ho feia per les seves 2 filles ………i un cop a l’ Iraq els va fer matar (quin pare mes fiable oi), i els milers de xiites i kurds que desprès del 1991 penjava als árbres i allà els deixava com animals (amb perdò pels animals), i els milers de torturats , empressonats i assasinats. Dons es dur dir.ho pero segurament es tant poc humana la pena de mort per part d’ un Estat com potser seria mes que entenedor que qualsevol familiar d’ aquets morts i mutilats que Sadam va anar deixant pel camí fos el botgí de Sadam ……….segur que d’ entre ells de candidats no ni faltarien i ¿qui els i diriem que no fossin venjatius o que el perdonesin? , de tota manera la mort de cop es massa poca pena per Sadam , millor li haguesin imposat una cadena perpetua , un pic i una pala i vinga a reconstruir l’ Iraq i ha pagar una minima part pel mal que ha fet en aquesta vida , mentres ell vivia com un rey.

Els comentaris estan tancats.