LA MORT EN TEMPS DE NADAL

Aquests darrers dies a Calella estem un xic més tristos del que potser tocaria. En 10 dies s’han produït dues morts que ben bé no tocaven. Ja sé que no hi ha mort que sigui esperada , però la vellesa és un motiu que alhora de saber el traspàs d’alguna persona fa que la comprensió del fet sigui plenament justificat.

La primera va ser la Sílvia , antiga funcionària de l’ajuntament que amb 51 anys ens va deixar després d’una malaltia que massa sovint ens colpeja. El dolor més que profund del seu marit i del fill el Berni que amb 19 anys va mostrar una fortalesa i serenor durant l’enterrament que em va emocionar molt especialment, sobretot quan els coneixes de tant petits i veus , com un home ja fet, encara aquests episodis de la vida tant i tant durs.

La segona persona va ser la Montse Grima i Pera, amb només 24 anys va morir d’accident de cotxe el passat dissabte . Quan de dolor deu meu ¡¡¡ La incomprensió d’una mort “ que no toca” es fa més que evident en aquests casos i el plor proclama la injustícia de la vida i del seu destí . El seu company, els seus pares, els avis Pera. És pot digerir mai tant i tant de dolor ??. El silenci en el tanatori i en l’enterrament eren la mostra d’un dolor profund , col.lectiu i sobretot de la incomprensió que una cosa d’aquestes pugui esdevenir a aquestes edats, els que a més , tenim fills , sabem de l’esglai que se’ns produeix quan veiem patir als que coneixem i comprenem aquest immens dolor i buit.

A totes dues, unes paraules de Martí i Pol:

Que morir fos només Perllongar aquest silenci,

Cap gest desmesurat, Cap paraula excessiva.

Passar dellà el mirall

I veure l’altra cara De les mateixes coses.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: LA MORT EN TEMPS DE NADAL

  1. Saül diu:

    Montse,

    Estic molt d’acord amb les paraules que escrius sobre aquestes dues persones que ens han deixat. Coneixia la Sílvia, i el meu germà va estudiar amb la Montse. Són dues pèrdues molt dures per a les seves famílies i per a la població en general. M’adhereixo al condol.
    Dit això, volia aprofitar aquesta entrada que has escrit, Montse, per fer una reflexió. Darrerament, Calella ha perdut també dues persones molt representatives de la seva història més recent. Dues icones de la història local, amb majúscules. En pocs dies han mort en Josep Maria Codina, persona entranyable que vaig conèixer i ànima del Museu Arxiu de Calella. Sense en Codina no s’entendria el projecte museístic local. Ha estat una peça clau per la història local de la ciutat. Si m’ho permeten els seus col·legues, en Codina és l’Historiador de Calella.
    L’altra pèrdua “històrica” és la de la Margot Rothe, la primera turista de la “Calella dels alemanys”. La primera que va trepitjar una ciutat pionera en el turisme de sol i platja. La Margot ha estat la icona dels inicis del turisme a la nostra ciutat. Per la meva edat no puc explicar vivències d’aquells anys, però la lectura del llibre “Calella. 50 anys pioners en turisme vacacional”, de Jordi Ten, és ara més imprescindible.
    Codina i Margot, dos referents, en definitiva.
    I parlant de pèrdues, deixar constància de la mort del meu avi, en Saül Bernárdez Alonso, cofundador d’El Hogar Gallego i patriarca del negoci familiar. El meu avi no va ser referent com en Codina i la Margot, però va pencar tota la seva vida i mai no va fer mal a ningú. Era més gran que la Sílvia i la Montse i, per tant, sembla que la seva marxa és més “raonable”. No obstant, crec que la història de Calella no s’entendria sense la combinació d’aquestes cinc persones que ens han deixat.
    Potser m’he allargat un pèl, però volia tenir un record per tots ells. Cadascú en la seva dimensió, però tots ells haurien de formar part d’un cert imaginari col·lectiu. Escrit queda.

    Res, que estic molt tendre. Bones festes a tots i feliç 2007!

    Saül

Els comentaris estan tancats.