PINOCHET ENTRE L’ODI I LA JUSTÍCIA

La mort del dictador Pinochet com era evident no ha esdevingut un episodi indiferent per la majoria de democràtes d’arreu del món. Més enllà de la sacsejada lògica a banda i banda de Xile (victimes i seguidors) . La qüestió que sorgeix és si s’hagués pogut fer quelcom més per fer justícia davant la quantitat enorme de víctimes que va provocar aquest general . És lògic pensar que per qualsevol demòcrata haver pogut visualitzar com finalment el condemnaven pels seus gravíssims fets, ens hagués pogut donar la imatge que esperàvem per tancar definitivament un capítol tant i tant sagnant de Xile, però com diu una víctima (la Vanguardia 12.12.06) “Avui es tanca el capítol d’una persona, espero que es tanqui el capítol de la seva herència ..”. Veient les imatges dels seguidors de Pinochet arran la seva mort i després d’haver-se mort sense cap judici que el condemnés, jo crec que és més important que mai que els judicis per les morts de la dictadura segueixin , malgrat la mort del General , en benefici de la veritat i de la justícia . Per Isabel Allende, filla del President Salvador Allende , “Quan la justícia triga a actuar , les ferides triguen molt més a cicatritzar “. Parlant de ferides obertes, com anirà el debat sobre la llei de la “memòria històrica” aquí a l’Estat Espanyol ?? revanxisme ? justícia ? Recuperar la moral i dignitat de les víctimes del cop d’Estat militar ? O obrir excessivament ferides a ambdues parts ??. En els propers dies ho podrem valorar .

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: PINOCHET ENTRE L’ODI I LA JUSTÍCIA

  1. La diferencia entre Xile i Espanya en referencia a Pinochet i la Llei de Memoria Hostorica d’ Espanya , es que a Xile la dictadura va durar 17 anys (1973-1990) i que avui dia de 1973 a 2006 han passat 33 anys i els testimonis o familiars de torturats , assesinats , etc encara estan majoritariament vius i poden parlar. A Espanya va ser molt pitjor la dictadura va provocar 3 anys de guerra Civil amb 600.000 morts i 1.000.000 d’ exiliats (molt pitjor que a Xile) , la dictadura va durar quasi 40 anys i ara al 2006 fa 70 anys que va començar de tot allò ………..si 31 anys desprès de la mort de Franco encara no es pot dir de forma legal que aquest “senyor” es culpable tambè d’ haver.se carregat una democracia , de provocar els esmentats 600.000 morts (es culpable Franco tan si eren d’ un bandol com de l’ altre) i 1 milió d’ exiliats , milers d’ empressonats alguns d’ elles esclavitzats fent el Vallé de Los Caidos o tunnels amb treballs forçats , culpable de gent que va patir amputacións , nens sors al destruir-li els timpans amb els bombardeixos , families separades , dones soles amb fills petits esperant anys i anys si el marit tornava o no a casa desprès de passar la frontera ……..Franco i el seu sequit tambè son culpables de la destrucció cultural , de l’ intent d ‘ aniquilació de la cultura i llengua catalana , vasca o gallega , etc , etc. i tornant amb lo que deia de Pinochet pero ara aplicat a Franco i el Franquisme “s’ enten” ? que durant la guerra passes el que va passar (ell ho va provocar) i en 3 anys de guerra es allò que de vegades es poden possar exemples d’ abussos dels 2 bandols ……..però Franco a l’ igual que Pinochet , un cop ja havia “gunyat” el poder i establir la dictadura ferotge , va seguir durant els anys 40 ajustant comptes , afussellant persones , fent consells de guerra , etc , etc . I casos com l’ assesinat del President de la Generalitat Lluis Companys (caçat a França pels nazis) o en la Guerra Civil la masacre de Guernica , mereixen ser revisats i dir “eren innocents” o que allò va ser un acarnissament i Franco i els qui els van comdenar eren uns assasins.
    A Espanya han passat quasi 70 anys i per raons obies ja no es pot sentir gaire gent directament aludida com en el cas de Xile , per aixó seria bona alguna sentencia general i alguna en particular , per la memoria historica , per la memoria de les victimes i les seves families i perque mai s’ oblidi el que va passar i la joventut d’ avui dia no es porti ha equivocs. Malgrat tot a Espanya el nuclí dirigent del PP sembla que passa bastant de tot aixó i el PSOE sembla que ho vol fer de forma tebia.

    Dessitjo a la Sra. Montserrat Candini amb aquest magnific bloc , al President Local de CDC Sr. Jordi Vivancos , a tota la CDC de Calella i a tots els que de tant en quan dieu la vostra en aquest bloc , que us dessitjo passeu unes Bones Festes , Bon Nadal i Bon Any 2007.

    Salutacions i Visca Catalunya.

Els comentaris estan tancats.