SOBRE IMMIGRACIÓ

 

 US RECOMANO LA LECTURA D'AQUEST ARTICLE DE FERRAN SÀEZ

 http://www.jordipujol.cat/ca/cejp/articles/940

 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 comentaris a l'entrada: SOBRE IMMIGRACIÓ

  1. Malgrat tot hi ha que estar previngut i tenir en compte que molts tant de dins com de fora de Catalunya , servint-se del que va passar al 1714 encara avui dia volen esborrar la nostra cultura i llengua del mapa , i si per desgracia segueix aumentant la curva del descens de la llengua , crec que malauradament només quedarien 3 camins a pendre: 1 la desaparició de Catalunya com a poble i Nació , 2 l’ exili per no patir mes veient com el teu pais es mor i 3 l’ Independencia………i emb direu ? Independencia ? quina Independencia si nomès la defensarien “4 gats” …..dons si , una Independencia si voleu traumatica , una Independencia de partició de Catalunya en 2 territoris tipús Irlanda , una la dels que defensem la seva identitat historica i l’ altre la dels que per X motius no ho veuen així. La part mes dura de la questió seria per aquelles persones que son i es senten una mica d’ aqui i una mica d’ allà que potser amb anys , generacions i la historica paciencia catalana , tendrien clar que son només d’ aqui que d’ allà i que fesin ben seu el “bon dia”. Molts emb direu que aixó amb els seus pros i contres tampoc seria aceptat per Espanya , per la Unió Europea i per l’ ONU , pero com a minim ens quedaria aquest recurs , aquesta esperança , i la perseverancia per intentar no desapareixer , si per desgracia portessim el camí en la que ja estan en l’ actualitat teritoris com el Pais Valencià o la Catalunya Nord per exemple. De tota manera que quedi clar que tant dins del marc de la mes alta autonomia possible pel nostre desenvolupament com a Nació dins de l’ Estat Espanyol , com en una sopossada Independencia el bo i el defensable es evidentment l’ unió de tot el territori català.

    Que quedi clar que totes aquestes reflexions son fetes amb el maxim de respecte a tothom i que el bo es el dialeg i mes dialeg , la comprensió , l’ apropament mutu i l’ estimació entre els essers humans i en les resolucions dels seus problemes del dia a dia i amb la solidaritat i fraternitat entre tots per damunt d’ idees i pensaments.

    Tambè vull deixar clar que aquestes reflexions son a titul individual , ho puntualitzo perque soc militant de base d’ un partit politic i d’ un sindicat de treballadors i en els 2 casos defenso , respecto i estic al seu servei i acato les seves decisions.

    Acabare citant a Salvador Espriu a Sepharad quan deia allò de “Sepharad , mira de compendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills” avui dia seria extrapolable a la mateixa Sepharad , als qui van vidre de Sepharad i als que arriven de mes lluny de Sepharad. Tant de bo ho sapiguem fer entre tots el millor possible , perque com diu el professor Ferran Sàez quan algun dia els seus fills o nets diguin “bon dia” , els fills o nets de l’ emigrant ha qui adreça la carta i al que desitjo tota la sort del mon li responguin “bon dia”

  2. Aquestes reflexions son per pensar sobre realitats i per preguntar-se el que emb preguntava abans , ¿sera el català una llengua util? per molts nous emigrats , els seus fills o nets , si en el seu entorn el català pot esser una llengua que no parlà ningú i ames si la comunicació entre emigrats de diferentes llengues i nacionalitats es fa habitualment en castellà. Perque si no la troven util , sera molt mes dificil engrescar-los ha que per fets historics i sentimentals la facin seva ja que mes d’ un d’ ells pensaran que entre els originaris d’ Iberia molts ja no van donar el pas a fer seu el català , ¿tenen que ser ells els que facin reviure el català en barris o zones on ningú el parla? .

    Esperem que les coses no vagin a pitjor per la llengua catalana , jo ja emb conformaria que d’ aqui 20 o 30 anys cuan dies “bon dia” el 50% en contestesin “bon dia” i saber així que estic al meu pais i que posteriorment s’ anes avançant en l’ assumpte.

  3. El us o no de la llengua catalana , moltes vegades te ha veure mes en el entorn on una persona viu i es relaciona , que en el fet del naixement o no en un lloc o altre. Com exemple possare 2 casos coneguts per mi com podrien ser tants milers i milers. A principis dels anys 70 a un petit poble del Vallès , vaig coneixer una familia que regentaven un negoci familiar , el pare , la mare i els 2 fills grans havien arrivat ha aquest poble del Vallés a finals dels anys 50 i els 2 fills petits havien nascut ja al poble. El cas es que els 4 germans parlaven el català estupendament , escoltaven discos del Serrat , Raimon , Lluis Llach o Pi de la Serra i m’ ensenyaren moltes paraules en catala (sobre tot d’ ambit del camp) que jo desconeixia o deia malament. Ells en un petit poble on practicament eren les uniques persones que van vindre de fora , s’ havien integrat al poble , a l’ entorn i a les seves colles d’ amics del poble la majoria d’ ells fills de pagesos o petits botiguers , i a part d’ aixó emb van ensenyar l’ amor per la nostra terra , i pel seu entorn natural.

  4. En contrapunt a lo d’ aquest 4 germans , fa 1 any aproximadament , jo xerrava amb un noi de 22 anys , nascut i criat en un barri de Badalona , fins que als 13/14 anys es va traslladar a viure al Alt Maresme. Aquest jove en va dir que ell era català de Badalona al igual que els seus pares i la seva avia , pero que no parlava català perque a Badalona segons ell “ningú parla català. Jo dons que se que ell te els 2 cognoms castellans li vaig dir que es clar que Badalona es una població que va rebre moltissima emigració i que en moltissims barris era evident que la llengua catalana no existia a nivell de carrer , pero que a part d’aixó el fet de que la seva familia no parlès català seria a part del entorn , perque serien descendents de castellanoparlants criats en ambients amb poca o nul-la presencia de catalanoparlats ; llavors ell es va quedar ben parat , va dir que potser si? que es algo que mai s’ havia plantejat i va tornar a dir que ell era català , els seus pares i l’ avia i que mes enrerà no sabia sobre els seus origens , que ell sap que a Badalona i viuen molts andalussos , extremeys , etc , pero que ell i la seva familia al igual que altres veïns i amics del seu entorn eran catalans , catalans de Badalona que els hi agradava la Penya i el Barça , que no tolerava que algú insultes a Catalunya , etc , etc ,. A mes ara aqui al Maresme on viu desde fa 7/8 anys te una xicota amb la que espera formar una familia , que ella es catalana , catalanoparlant , pero que clar entre ells sempre parlen amb castellà i que ara que jo li deia , ell no s’ havia plantejat mai en quina llengua parlarien ells als seus futurs fills , encara que sopossova que amb castellà , pero de seguida va dubtar que potser la seva futura dona els hi parles amb català , eren questions que mai s’ havia plantejat. Així dons aquestes 2 families una a un petit poble del Vallès i un altre en un barri de Badalona , observem com camvia , l’ us del català malgrat que en 2 casos es sentien catalans , l’ us de la llengua , tradicions , etc eren ben diferents ja que en un cas el català no existia. Aquest cas no es unic ni molt menys ni han milers i milers a Catalunya , i cal tenir en compte que parlem d’ aquest noi de Badalona , no com un “militatnt” anti-català , si no com una persona que les circumpstancies historiques , culturals i socials l’ han portat a no viure ni sentir el català com una llengua no propia , si no ni propera.

  5. Jo al igual que gairabe un 50% dels catalans , d’ aquells catalans , que els nostres “amics” ens diuen catalinos , catalufos o polacos , tambè com el Ferran Sàez i com tants de nosaltres , tinc antepassats alguns ebesavis i besavis que en el meu cas van arrivar a Catalunya per guanyar-se la vida , prosperar i viure , provinents d’ Euskadi i la Manxa i que amb el seu entroncament i matrimonis amb catalans/es d’ ells va sorgir la meva avia , la meva mare o jo. Altres familiars meus cosins , cosins segons etc , a part de l’ aportació d’ aquestes 2 terres tenen tambè ascendencia d’ Andalussia , Murcia o Aragó i tots nosaltres com tants i tants com nosaltres , d’ aquest que ens diuen polacos , etc , som catalans , Catalunya el nostre país i el català la nostra llengua. Per raons obias no som xenofocs ni res semblant , malgrat en moltes parts d’ Espanya on certs sectors diuen que els catalans som “racistes ” , “xenofocs” , etc , el cert es que cap regió o comunitat de l’ Estat espanyol se ha barrejant amb tanta i tanta gent , malgrat tot no per aixó renunciarem a la nostra llengua , cultura , etc , etc i al nostre dret de sentir-nos catalans. Totes aquestes questions i d’ altres , etc , etc , es bo que els nouvinguts les coneguin i espero que aixó no li molesti al gran Independentiste català del moment el Sr. Carod , que en la recent campanya electoral per les elecions al Parlament de Catalunya , contestant a algunes propostes al respecte , l’ unic que se li va ocorrir de dir es que “els emigrants no venen a apendre idiomes” i no va fer cap proposte al respecte.

    El fet es que Catalunya pel que ha patit al llarc de la seva historia i perque desprès de la derrota militar del 1714 no emb pogut gestionar com a pais els nostres referents mes elementals , ens trovem com ens trovem , sense que emb molts casos sigui culpa d’ aquest o d’ aquell , si no perque clar ens van convertir amb una “región de España” i per reivindicar els nostres drets i que alguns no vulguin fer veure que som uns totalitaris o uns carallots , tenim que possar enfasi en el que va pasar al 1714 i en el que vem perdre , per aixó i per altres raons , m’ imagino que el futur President de la Generalitat el Sr. Pepe Montilla , va dir allò de que “Catalunya no te drets historics”.

  6. Jo al igual que gairabe un 50% dels catalans , d’ aquells catalans , que els nostres “amics” ens diuen catalinos , catalufos o polacos , tambè com el Ferran Sàez i com tants de nosaltres , tinc antepassats alguns ebesavis i besavis que en el meu cas van arrivar a Catalunya per guanyar-se la vida , prosperar i viure , provinents d’ Euskadi i la Manxa i que amb el seu entroncament i matrimonis amb catalans/es d’ ells va sorgir la meva avia , la meva mare o jo. Altres familiars meus cosins , cosins segons etc , a part de l’ aportació d’ aquestes 2 terres tenen tambè ascendencia d’ Andalussia , Murcia o Aragó i tots nosaltres com tants i tants com nosaltres , d’ aquest que ens diuen polacos , etc , som catalans , Catalunya el nostre país i el català la nostra llengua. Per raons obias no som xenofocs ni res semblant , malgrat en moltes parts d’ Espanya on certs sectors diuen que els catalans som “racistes ” , “xenofocs” , etc , el cert es que cap regió o comunitat de l’ Estat espanyol se ha barrejant amb tanta i tanta gent , malgrat tot no per aixó renunciarem a la nostra llengua , cultura , etc , etc i al nostre dret de sentir-nos catalans. Totes aquestes questions i d’ altres , etc , etc , es bo que els nouvinguts les coneguin i espero que aixó no li molesti al gran Independentiste català del moment el Sr. Carod , que en la recent campanya electoral per les elecions al Parlament de Catalunya , contestant a algunes propostes al respecte , l’ unic que se li va ocorrir de dir es que “els emigrants no venen a apendre idiomes” i no va fer cap proposte al respecte.

    El fet es que Catalunya pel que ha patit al llarc de la seva historia i perque desprès de la derrota militar del 1714 no emb pogut gestionar com a pais els nostres referents mes elementals , ens trovem com ens trovem , sense que emb molts casos sigui culpa d’ aquest o d’ aquell , si no perque clar ens van convertir amb una “región de España” i per reivindicar els nostres drets i que alguns no vulguin fer veure que som uns totalitaris o uns cabuts , tenim que possar enfasi en el que va pasar al 1714 i en el que vem perdre , per aixó i per altres raons , m’ imagino que el futur President de la Generalitat el Sr. Pepe Montilla , va dir allò de que “Catalunya no te drets historics”.

  7. Les explicacions que fa el professor Ferran Sàez en la seva carta al “emigrant” , m’ han semblat magnifiques i ens porten a moltes reflexions.
    D’ entrada ens diu que els nouvinguts tinguin o no papers , a Catalunya tots gaudeixen d’ atenció medica , escolarització dels fills i altres serveis de forma gratuita (com ha de ser) mentres es trovin temporalment o definitivament a casa nostra. Per un altre banda li explica al “emigrant” que per arrivar al nivell de prosperitat i progrés social que gaudim a casa nostra , han calgut segles d’ esforços, patiments , revolucions , etc i de penuries. Tambè li explica que la llengua catalana desde el 1714 fins als nostres dies els catalans emb tingut que lliutar molt per que no desapareixes i encara es trova en un greu perill per diverses circumpstancies i perque encara ni han que la volen veure desapareguda així com la nostra cultura i tradicions i que els nouvinguts a Catalunya poc a poc i amb el pas dels anys seria bo que coneguesin la nostra historia i vicesituts per mantenir-nos vius com a poble i que no fossin ells de forma involuntaria uns colaboradors als que fa quasi 300 anys i de forma sistematica ens volen veure esborrats del mapa com a Nació.

    Jo al igual que gairabe un 50% dels catalans , d’ aquells catalans , que els nostres “amics” ens diuen catalinos , catalufos o polacos , tambè com el Ferran Sàez i com tants de nosaltres , tinc antepassats alguns ebesavis i besavis que en el meu cas van arrivar a Catalunya per guanyar-se la vida , prosperar i viure , provinents d’ Euskadi i la Manxa i que amb el seu entroncament i matrimonis amb catalans/es d’ ells va sorgir la meva avia , la meva mare o jo. Altres familiars meus cosins , cosins segons etc , a part de l’ aportació d’ aquestes 2 terres tenen tambè ascendencia d’ Andalussia , Murcia o Aragó i tots nosaltres com tants i tants com nosaltres , d’ aquest que ens diuen polacos , etc , som catalans , Catalunya el nostre país i el català la nostra llengua. Per raons obias no som xenofocs ni res semblant , malgrat en moltes parts d’ Espanya on certs sectors diuen que els catalans som “racistes ” , “xenofocs” , etc , el cert es que cap regió o comunitat de l’ Estat espanyol se ha barrejant amb tanta i tanta gent , malgrat tot no per aixó renunciarem a la nostra llengua , cultura , etc , etc i al nostre dret de sentir-nos catalans. Totes aquestes questions i d’ altres , etc , etc , es bo que els nouvinguts les coneguin i espero que aixó no li molesti al gran Independentiste català del moment el Sr. Carod , que en la recent campanya electoral per les elecions al Parlament de Catalunya , contestant a algunes propostes al respecte , l’ unic que se li va ocorrir de dir es que “els emigrants no venen a apendre idiomes” i no va fer cap proposte al respecte.

    * EL PARAGREF 4 S’ HA DE LLEGIR ABANS QUE EL 5

  8. Demano perdo als qui emb llegiu , al no capiguer-me tot el tetx sencer amb el cortar pegar per fracmentar-lo per errada meva mi repetit e paragrefs i tambè “per desgracia meva” i esborrat troços que despres mes o menys i tingut que recompondre. Tambè entre tallal i tall veig que i esborrat i ara puntualitzó que aquella famila del petit poble del Valés era originaria d’ Andalussia. Be res mes i gracies.

    Salutacions i Visca Catalunya.

Els comentaris estan tancats.