AL MEU PAÍS LA PLUJA NO SAP PLOURE

Aquests darrers dies recordo insistentment la canço d’en Raimon titulada “Al meu País la pluja” .

Ens trobem com cada any (Aigua i focs), però jo crec que cada vegada és pitjor. Una pluja sobtada , colpidora amb pedra que en breus minuts sacseja els nostres carrers inundant d’una aigua amenaçadora en alguns trams dels principals carrers de la meva ciutat de Calella que fins i tot fa variar actes previstos de solidaritat , com és el cas del Grup Pa , Vi i Moltó que malauradament varen haver de suspendre la sardinada en benefici de la Creu Roja . Aquest acte ha quedat ajornat fins el proper dia 12. Esperem que la pluja ens ho permeti.

L’Aigua també va ser la responsable que la revetlla que havia organitzat el F.C. de Calella el passat dissabte s’ajornés per l’endemà diumenge 6.

Mentrestant 5 incendis cremen alhora a l’Empordà (Capmany, Sant Climent Sescebes, Cistella, Ventalló i Cap de Creus ) , per experiència personal sé de les dificultats de controlar aquests tipus d’incendis on la sequedat de la vegetació, la baixa humitat i la tramuntana s’alien com un únic element atemptant contra el nostre patrimoni natural. Per no parlar també dels desequilibrats “piròmans “ que contra tot pronòstic racional treuen plaer de la destrucció.

Un agraïment des d’aquestes ratlles als agents forestals, ADF’S i Bombers , per la seva tasca difícil i sense treva de salvar-nos el país.

Com deia a l’inici :

Al meu país la pluja no sap ploure:

O plou poc o plou massa;

Si plou poc és la sequera,

Si plou massa és la catàstrofe.

Qui portarà la pluja a escola ?

Qui li dirà com s’ha de ploure ?

Al meu país la pluja no sap ploure. (Raimon)

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: AL MEU PAÍS LA PLUJA NO SAP PLOURE

  1. Tarannà diu:

    És inevitable acabar per sentir-se impotent, empetitit i rendit vers la potència destructora de la naturalesa, així com absolutament irat vers persones animalitzades que provoquen focs, com el de Ventalló.
    Per cert, visca en Raimon!

  2. Fa uns anys, no recordo quants, va fer un estiu que plovia dia si dia també. Aquell estiu va ser el que menys hectàrees cremades va registrar. Ja aniria bé fer pedagogia als núvols

Els comentaris estan tancats.