L’habitatge tal i com ho expressava en el darrer blog,és un assumpte complex i amb concurrència de molts factors: econòmics (tipus d’interès, estabilitat laboral), socials (immigració), urbanístics (sòl com a recurs limitat), que no permeten donar una resposta fàcil.
Cal assumir que les respostes a aquest repte és responsabilitats de totes les forces polítiques en els diferents àmbits on governen i han governat (Estat, Generalitat i Ajuntaments).
La recerca d’una solució única no és possible. Ara bé, si que és possible implementar diverses mesures que poden, en el seu conjunt, millorar l’accés a l’habitatge per aquells col·lectius que més pateixen la realitat del mercat.
1.-Pacte Nacional per a l’habitatge:
A partir de l’aprovació del nou Estatut i amb la participació de tots els agents socials, forces polítiques, col.legis professionals promotors, associacions, agents immobiliaris, sector financer i consumidors cal consensuar un gran pacte nacional en matèria d’habitatge que situï aquest repte en un dels primers llocs de l’agenda política, social i econòmica del nostre país.
Aquest Pacte ha de ser a mig i llarg termini perquè:
.- L’aplicació de les mesures no és immediata i els efectes tarden a veure’s.
.- No es poden canviar les polítiques d’urbanisme i habitatge cada vegada que canvia el Govern.
.- cal consens institucional i polític.
Aquest pacte ha d’implementar un
a actuació prioritària que ha de respondre a 7 grans debats que requereixen un acord polític:
I.- Col.lectius a prioritzar
II.- Fiscalitat
III.- Tractament del sòl com a recurs limitat
IV.- Caràcter públic/privat de les iniciatives
V.- Infraestructures que afecten a la mobilitat directa de les persones
VI.- Qualitat i seguretat del habitatges
VII.- Habitatge i exclusió social.
Aquest Pacte Nacional amb aquests 7 principals eixos d’anàlisi i treball , ha de donar resposta a aquesta problemàtica tant i tant important pels catalans i catalanes , com és la politica de l’habitatge.
En seguirem parlant.
[@more@]
