L’HABITATGE A CATALUNYA

Ahir 4 de juliol des de CDC vàrem organitzar una Jornada sectorial sota el títol de “L’Accés a l’Habitatge a Catalunya .Diagnosi actual i propostes de futur “.

Amb la participació de destacats representants de diferents agents socials i econòmics del País, així com també dels sindicats USOC i el portaveu nacional d’Avalot, joves de la UGT, es va debatre des de totes les òptiques ( Ajuntaments, Constructors, Col.legi Oficial de Finques, Bancs i Sindicats ) la necessitat de donar resposta a les necessitats que en matèria d’habitatge té la societat en aquests moments.

El Diputat i company Carles Puigdomenech, va fer repàs de les promeses del Tripartit i l’anàlisi de ‘acció de govern , és a dir , l’incompliment de les mateixes com són per exemple :

1) Què van dir que farien:

a) Llei habitatge

b) Pla d’habitatge

c) Llei barris

d) Mesures fiscals en habitatge (sou per tots els joves, deducció IRPF per lloguer, etc)

2) Que han fet:

a) Llei habitatge:

R Presentada 1 any i mig més tard del que van dir. Sense consens (amb crítiques des dels promotors fins a UGT). Amb polèmica pública en els mitjans de comunicació. Anomenada “llei Milà” per Maragall el mateix dia que el President cessa al Conseller.

R No s’aprovarà perquè no hi ha majoria parlamentària per aprovar-la i a més es dissoldrà anticipadament el Parlament.

b) Pla d’habitatge:

R 42.000 nous habitatges de protecció oficial acabats en 4 anys: N’hauran iniciat en tres anys uns 15.000 i acabats no més de 12.000, molt per sota de les promeses.

R No s’ha obtingut una sola cessió de sòl de l’Estat (Renfe, casernes) per fer habitatge de protecció. Els Ajuntaments han hagut de comprar directament, pagant, aquest sòl a l’Estat.

R Els ajuts per ocupar habitatges buits han estat clarament insuficients i no ha donat cap resultat atesa la limitació de recursos.

R Els ajuts al lloguer han estat un fracàs (no s’ha cobert ni un terç de la convocatòria) atès que els requisits de renda personal i preu del lloguer estaven allunyats de la realitat.

R L’Avalot ( joves de l’UGT) van iniciar una campanya utilitzant el logo de promoció del Govern Com tu, sense pis”.

c) Llei de barris:

R De la promesa de 600 M € d’Inversió en 4 anys a càrrec de la Generalitat s’ha passat a una inversió real de la Generalitat de 50M € en dos anys.

R La llei deia que els Ajuntament haurien d’aportar entre un 25 % i un 50 % de la inversió. S’ha exigit el màxim als Ajuntaments (50 %) i aportat el mínim per la Generalitat (50 %).

R Cal recordar que en aquest moments pràcticament no s’ha iniciat cap remodelació de les projectades.

d) Mesures fiscals:

R No s’ha aplicat cap mesura fiscal afavoridora ni de la promoció ni de l’accés i s’han rebutjat les proposades per CiU fins i tot proposades pel tripartit i acordades per unanimitat el 2.003 (increment deducció IRPF per lloguer).

R S’ha incrementat la pressió fiscal a l’habitatge, amb increment del tipus de l’Actes Jurídics Documentats, que afecta per exemple a les hipoteques.

3) Dades que indiquen quina ha estat la política real del govern Tripartit:

En termes relatius l’esforç financer de la Generalitat amb el tripartit és inferior a l’anterior Govern. L’increment de recursos derivats de la fiscalitat immobiliaria és superior a l’increment de la inversió.

Durant el bienni 2004-2005 el percentatge d’habitatge protegit a Catalunya respecte al total construït ha estat del 6,45%. En els darrers dos anys del Govern de CiU va ser del 8,7%.

Per part dels ponents varen fer la següent diagnosi:

R Les necessitats d’habitatge són notablement inferiors a l’habitatge que s’està construint.

R La situació que hem viscut els últims anys ha estat excepcional per:

o Tipus baixos

o Bonança econòmica

o Nova immigració

R L’habitatge és un problema d’avui i de sempre.

Diferències avui: canvi de tipus d’unitat familiar / variació en la situació del mercat laboral.

R El preu de l’habitatge: puja perquè existeix una demanda que va a l’alça ( com a residència i com a valor d’inversió).

R Catalunya: país de segones i terceres residències.

R Joves: problemàtica lligada a d’altres: temporalitat i sous baixos.

Els joves catalans s’emancipen més tard que les joves de la resta d’Europa.

R Els habitatges no surten al mercat de lloguer per les dificultats per desnonar i recuperar els pisos en bon estat. ( dificultat amb una legislació clara de protecció del llogater)

R Els Ajuntaments venen el sòl a preu de mercat.

R Ajudes a la compra: els requisits de preu màxim de l’habitatge per accedir-hi estan desfasats. Requisits allunyats de la realitat.

R Ajudes al lloguer: només 228 joves a Barcelona han accedit. Pressupostats 10M € i gastats 3M€. Requisits allunyats de la realitat.

B) Mesures proposades:

Millora de les infraestructures i les comunicacions. Millora de la mobilitat

Apostar per un model sostenible de creixement.

Tradicionalment s’ha optat per un model que ha comportat que els índex d’ocupació de molts municipis siguin molt baixos.

Unificar criteris entre tots les municipis respecte de la densitat dels habitatges.

Tradicionalment els habitatges han estat molt grans – 4,3 habitants/habitatge-. Ara, 2,6 habitants/habitatge.

Ajuts a la rehabilitació. Accelerar els tràmits, eliminar burocràcia

Mesures de política fiscal pels promotors per destinar habitatges a lloguer.

Cooperatives: preu del sòl inferior al de mercat per poder fer habitatge protegit.

Valorar les circumstàncies: atorgar a la gent l’habitatge que necessita, ja sigui de lloguer o de compra, segons les circumstàncies de cadascú.

Hi ha demana d’habitatge de lloguer (joves, gent de pas,…). Cal promoure que el lloguer sigui un negoci segur per tal que hi hagi oferta.

Aposta per l’habitatge públic de lloguer i no de propietat. Afrontar el repte de l’habitatge de lloguer com un repte de país.

Actualització dels barems per accedir als ajuts.

Retirar la qualificació dels 90 anys.

Dotació de pressupost a l’Incasol per compra de sòl.

Creació d’un banc de sòl públic en que intervinguin totes les Administracions Públiques.

Millora del finançament dels Ajuntaments.

Necessitat d’un Pacte social a 10 anys vista.

Col·laboració de les entitats financers, davant l’impacte dels tipus d’interès, per ajudar a 4 col·lectius:

1. Joves (mancança d’estalvis per l’entrada per un pis de compra / ingressos baixos i no estables).

– Ampliació termini hipoteques.

– Períodes de carència.

– Assegurances hipotecaries – hipoteques mixtes.

2. Gent gran.

– hipoteca inversa

– renda vitalícia.

3. No residents provinents de la UE.-

4. Immigrants

Deixo per un altre dia i per no estendre’m massa, les mesures de futur que creiem des de CDC que calen impulsar en politica d’habitatge pels propers anys.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.