Ahir 4 de juliol des de CDC vàrem organitzar una Jornada sectorial sota el títol de “L’Accés a l’Habitatge a Catalunya .Diagnosi actual i propostes de futur “.
Amb la participació de destacats representants de diferents agents socials i econòmics del País, així com també dels sindicats USOC i el portaveu nacional d’Avalot, joves de la UGT, es va debatre des de totes les òptiques ( Ajuntaments, Constructors, Col.legi Oficial de Finques, Bancs i Sindicats ) la necessitat de donar resposta a les necessitats que en matèria d’habitatge té la societat en aquests moments.
El Diputat i company Carles Puigdomenech, va fer repàs de les promeses del Tripartit i l’anàlisi de ‘acció de govern , és a dir , l’incompliment de les mateixes com són per exemple :
1) Què van dir que farien:
a) Llei habitatge
b) Pla d’habitatge
c) Llei barris
d) Mesures fiscals en habitatge (sou per tots els joves, deducció IRPF per lloguer, etc)
2) Que han fet:
a) Llei habitatge:
R Presentada 1 any i mig més tard del que van dir. Sense consens (amb crítiques des dels promotors fins a UGT). Amb polèmica pública en els mitjans de comunicació. Anomenada “llei Milà” per Maragall el mateix dia que el President cessa al Conseller.
R No s’aprovarà perquè no hi ha majoria parlamentària per aprovar-la i a més es dissoldrà anticipadament el Parlament.
b) Pla d’habitatge:
R 42.000 nous habitatges de protecció oficial acabats en 4 anys: N’hauran iniciat en tres anys uns 15.000 i acabats no més de 12.000, molt per sota de les promeses.
R No s’ha obtingut una sola cessió de sòl de l’Estat (Renfe, casernes) per fer habitatge de protecció. Els Ajuntaments han hagut de comprar directament, pagant, aquest sòl a l’Estat.
R Els ajuts per ocupar habitatges buits han estat clarament insuficients i no ha donat cap resultat atesa la limitació de recursos.
R Els ajuts al lloguer han estat un fracàs (no s’ha cobert ni un terç de la convocatòria) atès que els requisits de renda personal i preu del lloguer estaven allunyats de la realitat.
R L’Avalot ( joves de l’UGT) van iniciar una campanya utilitzant el logo de promoció del Govern “Com tu, sense pis”.
c) Llei de barris:
R De la promesa de
R La llei deia que els Ajuntament haurien d’aportar entre un 25 % i un 50 % de la inversió. S’ha exigit el màxim als Ajuntaments (50 %) i aportat el mínim per la Generalitat (50 %).
R Cal recordar que en aquest moments pràcticament no s’ha iniciat cap remodelació de les projectades.
d) Mesures fiscals:
R No s’ha aplicat cap mesura fiscal afavoridora ni de la promoció ni de l’accés i s’han rebutjat les proposades per CiU fins i tot proposades pel tripartit i acordades per unanimitat el 2.003 (increment deducció IRPF per lloguer).
R S’ha incrementat la pressió fiscal a l’habitatge, amb increment del tipus de l’Actes Jurídics Documentats, que afecta per exemple a les hipoteques.
3) Dades que indiquen quina ha estat la política real del govern Tripartit:
En termes relatius l’esforç financer de la Generalitat amb el tripartit és inferior a l’anterior Govern. L’increment de recursos derivats de la fiscalitat immobiliaria és superior a l’increment de la inversió.
Durant el bienni 2004-2005 el percentatge d’habitatge protegit a Catalunya respecte al total construït ha estat del 6,45%. En els darrers dos anys del Govern de CiU va ser del 8,7%.
Per part dels ponents varen fer la següent diagnosi:
R Les necessitats d’habitatge són notablement inferiors a l’habitatge que s’està construint.
R La situació que hem viscut els últims anys ha estat excepcional per:
o Tipus baixos
o Bonança econòmica
o Nova immigració
R L’habitatge és un problema d’avui i de sempre.
Diferències avui: canvi de tipus d’unitat familiar / variació en la situació del mercat laboral.
R El preu de l’habitatge: puja perquè existeix una demanda que va a l’alça ( com a residència i com a valor d’inversió).
R Catalunya: país de segones i terceres residències.
R Joves: problemàtica lligada a d’altres: temporalitat i sous baixos.
Els joves catalans s’emancipen més tard que les joves de la resta d’Europa.
R Els habitatges no surten al mercat de lloguer per les dificultats per desnonar i recuperar els pisos en bon estat. ( dificultat amb una legislació clara de protecció del llogater)
R Els Ajuntaments venen el sòl a preu de mercat.
R Ajudes a la compra: els requisits de preu màxim de l’habitatge per accedir-hi estan desfasats. Requisits allunyats de la realitat.
R Ajudes al lloguer: només 228 joves a Barcelona han accedit. Pressupostats 10M € i gastats 3M€. Requisits allunyats de la realitat.
B) Mesures proposades:
– Millora de les infraestructures i les comunicacions. Millora de la mobilitat
– Apostar per un model sostenible de creixement.
Tradicionalment s’ha optat per un model que ha comportat que els índex d’ocupació de molts municipis siguin molt baixos.
– Unificar criteris entre tots les municipis respecte de la densitat dels habitatges.
Tradicionalment els habitatges han estat molt grans – 4,3 habitants/habitatge-. Ara, 2,6 habitants/habitatge.
– Ajuts a la rehabilitació. Accelerar els tràmits, eliminar burocràcia
– Mesures de política fiscal pels promotors per destinar habitatges a lloguer.
– Cooperatives: preu del sòl inferior al de mercat per poder fer habitatge protegit.
– Valorar les circumstàncies: atorgar a la gent l’habitatge que necessita, ja sigui de lloguer o de compra, segons les circumstàncies de cadascú.
– Hi ha demana d’habitatge de lloguer (joves, gent de pas,…). Cal promoure que el lloguer sigui un negoci segur per tal que hi hagi oferta.
– Aposta per l’habitatge públic de lloguer i no de propietat. Afrontar el repte de l’habitatge de lloguer com un repte de país.
– Actualització dels barems per accedir als ajuts.
– Retirar la qualificació dels 90 anys.
– Dotació de pressupost a l’Incasol per compra de sòl.
– Creació d’un banc de sòl públic en que intervinguin totes les Administracions Públiques.
– Millora del finançament dels Ajuntaments.
– Necessitat d’un Pacte social a 10 anys vista.
– Col·laboració de les entitats financers, davant l’impacte dels tipus d’interès, per ajudar a 4 col·lectius:
1. Joves (mancança d’estalvis per l’entrada per un pis de compra / ingressos baixos i no estables).
– Ampliació termini hipoteques.
– Períodes de carència.
– Assegurances hipotecaries – hipoteques mixtes.
2. Gent gran.
– hipoteca inversa
– renda vitalícia.
3. No residents provinents de la UE.-
4. Immigrants
Deixo per un altre dia i per no estendre’m massa, les mesures de futur que creiem des de CDC que calen impulsar en politica d’habitatge pels propers anys.
[@more@]
