Aeroports: gestió local per a les oportunitats globals

En els temps de l’economia global, el aeroports han esdevingut en uns elements cabdals per assegurar la competitivitat dels territoris que els acullen. Si la competencia ha esdevingut global, només aquells que estiguin contectats de manera eficient amb el món podran ser competitius. Aquesta és la voluntat dels sectors productius catalans però es dóna la paradoxa que Catalunya fins a l’entrada en vigor del nou text estatutari (articles 140.3 i 140.4) no haurà pogut decidir sobre el model de gestió de les seves infrastructures aeroportuàries ni, per tant, que puguin esdevinir competitives en un entorn global. .

El model centralista d’AENA no es correspon amb les tendencies globals de gestió aeroportuària, que advoquen per les gestions teritorialitzades i eficients – sovint en mans privades – ni tampoc amb el que caldria en un estat que massa sovint s’ha autoqualificat de ser “el més descentralitzat del món. Com d’altres sectors estratègics els governs occidentals han impulsat la descentralització dels aeroports i la competitiviatat globals entre d’ells. A la meca del centralisme, França, els aeroports regionals són gestionats per les cambres de comerç territorial i l’empresa que gestiona els tres de la capital ha sortit a borsa recentment.

Mentre els aeroports catalans, especialment el barceloní, maldaven per la seva millora, Barajas s’ha endut el 60% del pressupost d’AENA dels darrers anys. Els objectius aparents són a la vista de tothom: una novíssima terminal 4 i convertir l’aeroport madrileny en l’unic hub internacional; d’aquesta manera es permet potenciar el creixement de Barajas (7% el 2005 enfront del 10,5 % del barceloní) fins el punt que ja es pensa en la construcció de un segon aeroport per a la capital espanyola. Els objectius subjacents s’intueixen i cal posar-los damunt la taula: atreure empreses, turisme i, atenció, els transit de mercaderies.

El turisme és el negoci global per excel.lència; la competitivitat entre les línies aèries i el conseguent descens de preus en el transport ha posat a l’abast destins que fins fa poc estaven reservats per a uns pocs. El turisme català ha de competir també de manera global amb Turquia, Croàcia o Egipte, per exemple, pels mateixos mercats emissors. La capacitat de transport és avui per avui un factor decisiu en el desenvolupament d’una destinació turística. La manca d’una infrastructura adequada pot ser un llast important per creixement qualitatiu del turisme. Així doncs, un element important per mantenir la competitivitat és una gestió competents dels seus aeroports que abaixi costos a les aerolínees i els tour operadors facilitant l’arribada de nous turistes o recuperant antics clients, com determinades companyies britàniques, que han expressat el seus desig de tornar a incloure les destinacions catalanes en els seus catàlegs.

Per tant, no val abadar i les noves competències en la gestió de les infrastructures de transport no poden esperar a ser desenvolupades. De la mateixa manera que cal vetllar per a que el nou model aeroportuari que ha de fer partícep a la Generalitat en la gestió del Prat no pateixi dilacions. Cal aprofitar aquesta oportunitat de recuperar el temps perdut per millorar les perspectives de futur de l’economia catalana i el benestar dels seus ciutadans. És la última crida a la modernització i la competitivitat.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Aeroports: gestió local per a les oportunitats globals

  1. A la panxa del bou, on no hi neva n’hi plou. Metàfora de l’uter matern. Amagats i protegits per uns mitjans de comunicació més que fidels, formant un autèntic “movimiento”

Els comentaris estan tancats.