UN DIA ESPECIAL ( 8 DE MARÇ) ENCARA EN PLE SEGLE XXI

L’Any 1977 les Nacions Unides van declarar el dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona. El 8 de març s’ha convertit en un símbol per a les dones dels 5 continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també.

Des de l’inici de la revolució industrial , àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques.

Reivindicació de millors condicions de treball i de vida, i de drets polítics , són alguns dels temes que es troben en l’origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

Però en ple Segle XXI quin és el paper de la dona encara en tots els àmbits laborals ?? doncs com es diu en àmbits docents “necessita millorar” . Com és possible que la meitat de la població siguin dones , que els governs aboquin els recursos necessaris per formar a tothom com és lògic i en canvi alhora d’integrar a la meitat de la població (dones ) es menystingui el seu Know How en l’àmbit laboral .

Deixeu-me que us doni quatre dades d’ocupació (%) de responsabilitat en poder real i presa de decisions d’avui en dia de les dones en llocs importants i estratègics:

  • Dones en la Presidència i en els Consells d’Administració de les Empreses de l’IBEX-35.-: 0% pel que fa a la Presidència d’aquests òrgans ; 2’5% de Vice-Presidentes; 2’32 % Conselleres.

  • Alts càrrecs de l’Administració Central :

  • Si bé el President Zapatero ha complert que el seu govern sigui paritari 50%, no és el cas de Secretaries d’Estat 12%; Subsecretaries 22 % i Direccions Grals. 23 %.

  • Participació Femenina en el sistema Judicial:

  • Fiscals 48’80% Secretaris Judicials 60’34 % ; Jutgesses 63’62 % ; Magistrades 37’75 %.

És a dir que amb aquestes dades facilitades per el “Instituto de la Mujer “ –no he pogut aconseguir les dades de l’Institut Català de la Dona- podrem treure la conclusió que en aquells llocs que l’accessibilitat és basa en raons de convocatòria lliure i justa (oposicions ), com és el cas de l’administració Pública a nivell general (Caps de Serveis, Sots-directores generals, etc ) i com es mostra en el sistema judicial, les dones arriben a nivells molt alts, però en canvi quan això depèn de la decisió dels equips empresarials tradicionals i bàsicament ocupats per homes , és molt més difícil accedir en aquests llocs d’autèntica responsabilitat .

Per tant és obvi que la justificació d’aquesta manca d’integració total i de manera equitativa a tots els àmbits laborals és simplement , una raó cultural i sociològica arrossegada d’antuvi. Allà on la dona té la garantia de poder-hi accedir des d’una manera justa i equitativa , accedeix .

En un estudi recent sobre les condicions de vida i hàbits de les dones es constata que les desigualtats entre homes i dones segueixen sent molt importants tant en l’àmbit laboral com en el familiar. En el primer cas les dones ocupades tenen sous el 32’5 % més baixos que els homes i el seu nivell de formació no es correspon amb la categoria laboral que ocupen.

Avui tenim una bona oportunitat per dir una mica més alt i més contundent que cal reivindicar , encara en ple segle XXI, tot un seguit d’igualtats d’oportunitats vers les dones , que faci que el dia de demà ja no sigui necessari reclamar l’esperit de Diades com les d’avui.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.