EL VALOR DEL PERDÓ EN TEMPS D’ESPERANÇA

En primer lloc vull excusar-me amb els fidels lectors que sovint accedeixen al meu bloc, però he tingut problemes amb l’ordinador més un viatge a fora de Catalunya m’ha impedit comunicar-me amb la periodicitat que ho he fet fins ara.

Menciono en el títol d’aquesta nova reflexió personal el valor del perdó en temps d’esperança després de l’anunci per part d’ETA d’un “Alto el foc permanent” . Tots els entesos en aquestes qüestions destaquen les diferències escenogràfiques i la posta en escena (una dona , sense distorsió de la veu, la paraula permanent, etc ) com elements que fan que hàgim de valorar com l’anunci més ferm que hagi fet mai ETA.

El valor del Perdó en aquestes circumstàncies són al meu entendre la clau de tot plegat . Ens hauríem de situar pràcticament en la transició de la dictadura a la democràcia per trobar-nos en una situació político-emocional semblant . Hem de recordar que ETA neix arran de la repressió de la dictadura a Euskadi, quí no tenia víctimes en el seu llegat familiar a banda i banda dels escenaris de la guerra civil? Va caler molta dosi de “perdó forçat” per anar superant un camí de convivència .

És evident que cal en aquest procés que serà llarg i difícil el reconeixement del dolor a les víctimes , però no per part de la societat , que és obvia, sinó per part d’ETA , el moment de signatura d’abandonament de les armes definitivament s’ha d’incorporar explícitament el Perdó , el reconeixement del dolor .

Perdó que hauran d’assumir les víctimes amb el reconeixement moral per part de tota la societat pel seu gran esforç. Les associacions de les víctimes no poden intervenir en aquest procés , com llegeixo en els diaris. Cal molta dosi de prudència , serenor i sobretot cap ús partidista per garantir aquest procés de Pau i per aquest final feliç per Euskadi i per tot l’Estat Espanyol.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: EL VALOR DEL PERDÓ EN TEMPS D’ESPERANÇA

  1. Aurembiaix diu:

    Bona reflexió. No he sentit cap altre polític prendre en consideració aquest perdó comunitari que haurà de planar sobre el procés de pau a Euskadi. No serà fàcil. No crec que a aquest perdó comunitari s’hagi aconseguit, encara, pel que fa a l’antic règim. Ni pel que fa a l’holocaust jueu. Ni pel que fa a la massacre d’indígenes nordamericans per part dels conqueridors europeus fa més de cinc-cents anys. De fet, no aconsegueixo recordar cap greuge que una part de la humanitat hagi infligit a una altra i pel qual hagi demanat perdó. Tan de bo aquesta vegada s’aconsegueixi…!

Els comentaris estan tancats.