RETROBAMENT AMB OVIDI MONTLLOR

Aquests dies de pausa laboral obligada, tenen la virtud pels que no ens agrada moure’ns massa del nostre entorn , de poder retrobar amb aquest temps de lleure, sovint escassejat, una mica les nostres pautes culturals més properes , aquelles que en algún moment de la nostra adolescència ens han ajudat a formar-nos com a persones i ens han endinsat en un món de mots ben treballats i música nítida ben interpretada , estic parlant d’Ovidi Montllor .

Quina meravella deu meu ¡¡¡ ja casi no recordava aquesta veu profunda , gruixuda i plena de tants matisos que amb expressió del seu País Valencià ens regala l’Ovidi Montllor . Recupero l’enregistrament d’un concert en directe a LLiria del 1984 , acompanyat per en Toti Soler i poemes de Vicent Andrés Estellés, reeditat el novembre del 2004.

La interpretació dels poemes d’Estellés “Els amants “ , “Sonata per a Isabel “, “ M’aclame a tu “ exquisida amb aquesta veu esquerdada que li dóna més plenitud al sentiment.

El temps passa i ens deixa la memòria de la gent que va fer possible una descoberta de cultura pròpia i d’intèrprets únics. Poques vegades trobarem autors que s’acostin tant a les entranyes del seu propi temps.

Aquest País Valencià dels anys 80 , que lluny està de la seva plenitud.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: RETROBAMENT AMB OVIDI MONTLLOR

  1. film izle diu:

    Quín món tan petit tens,no ? format per bons dolents , purs i impurs.

  2. Per això va ser badejat, per uns i pels altres, i va ser necessària la seva mort per obtenir reconeixement.

    “No hi havia a València dos amants com nosaltres.. “

    l’Ovidi ara fa vacances, i nosaltres en l’enyor, ens consolem amb sucedanis dolents com en Llach, en Serrat i similars.

Els comentaris estan tancats.