UN NOU FANTASMA POT RECORRER EUROPA

Les noticies que arriben de França, dels barris marginals de França, dels “banlieues” que diuen ells son realment alarmants.

En el diari “EL PAIS” de dijous passat hi havia un article titulat “El ascensor social no funciona”. El mateix dijous a la nit, Jordi Pujol en una conferència a Arenys parlava d’un informe demogràfic de les Nacions Unides, amb unes hipòtesis de població que ens han de fer reflexionar. Mentre, el ministre d’interior francès, Nicolas Sarkozy proposa d’expulsar els estrangers, amb unes declaracions més destinades a guanyar adeptes de l’extrema dreta, a prendre vots a Jean Marie Le Pen, que realment a buscar solucions a la situació creada. Le Pen i el Front Nacional, per contra, es felicita que finalment s’han aplicat les mesures contra els immigrants proposades pel seu partit des de fa més de 10 anys.

Que hi ha, però darrera de tot això ? Doncs el títol de l’article del diari el Pais és molt explícit. Realment l’ascensor social no funciona. Si més no per una part important de francesos. Francesos ?

En el fons de la discussió hi ha això. Son francesos els fills en segona o tercera generació de la immigració del nord d’Àfrica, de Tunis, Argelia o el Marroc? o del Senegal, Camerun, Mali, Costa de Ivori, etc … I socialment, han estat acceptats com a francesos ? Perquè si bé poden tenir passaport francès, el cert és que han tingut i tenen dificultats per integrar-se de la mateixa manera que ho varen fer anys abans els seus avantpassats, els de la primera immigració. Algú voldrà convertir això en un problema de religió, de l’Islam, però no és cert. Solament un 20% d’aquesta immigració és practicant, cosa que no vol dir que mengin carn de porc o que no celebrin la fi del ramadà.

El que sembla, realment alarmant son les taxes d’atur que publicava el diari Liberation el mateix dijous dia 10. D’una taxa d’atur general del 9,9 % a França, es podria arribar a taxes del 21 % als barris marginals, als “banlieues”, i encara del 26,5% pels immigrants no europeus, i a taxes de més del 35% entre homes d’entre 15 i 35 anys i fins a taxes del 41 % en dones de la mateixa edat.

">Si afegim a aquestes dades les retallades pressupostàries dins l’estat del benestar social a França, més discretes que les iniciades a Alemanya, però no menys contundents, ens proporciona una situació abonada a trencar l’ascensor social. Si més no per alguns. En aquesta mateixa conferència a la que feia referència del President Pujol comentava que la Moral de la desvinculació era cada cop la que dominava més en aquests àmbits i que aquesta era la que tenia més possibilitats d’anar-se’n estenent. En situacions com les de França , aquesta Moral de la desvinculació té el terreny ben conreat i adobat

A Catalunya, que ha estat un exemple d’integració, d’aquí uns anys, no gaires, ens podem trobar en unes condicions objectives similars a les actuals de França. Podem passar dels actuals 7 milions a prop de 15 en 20-30 anys. I pràcticament tots seran catalans. Això si, amb orígens diversos. L’important és que el canal central del riu, la catalanitat, sigui permeable, i que les vies d’entrada i sortida als nivells del benestar siguin democràtics, integradors, respectuosos i accessibles a tothom.

Es a dir que el nostre Ascensor social funcioni plenament.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.