Ahir , vigilia del Dia Internacional contra
Va estar força bé, l’actriu Bea Insa, va interpretar diferents monòlegs (àcids, irònics, simpàtics) que ens endinsaven en la soledat, misèries i somnis de diferents dones , els textos eren de Dario Fo, Fèlix Sabroso i Isabel Allende. Insisteixo va estar molt bé, fresc, dinàmic, reflexiu.
Però el que em motiva a fer aquestes quatre ratlles , és la sensació que determinades reivindicacions o reflexions col.lectives , com la que avui celebrem “Dia Internacional contra
On som els homes ???
Perquè se senten tan poc atrets a participar en aquestes accions ??, és com si el tema no anés amb ells, no dubto que l’enorme majoria estan perfectament mentalitzats de la problemàtica , però perquè no participen en aquets tipus d’actes que esdevenen quelcom més que la lectura d’un manifest , és donar suport també als valors del respecte, llibertat , estima entre els homes i dones.
No és la primera vegada que veig en actes d’aquest tipus que la presència femenina és gairebé rotunda respecte a la masculina. És com si haguessin valors col.lectius que són de TOTS i d’altres valors fossin només de les DONES.
Quelcom falla encara en la mentalitat dels homes que no tinguin cap problema en participar en qualsevol acte a favor de la lluita de l’Alhzeimer ,o de
Felicito a la regidoria de serveis socials , al Casal de
«On som els homes ??? Per què se senten tan poc atrets a participar en aquestes accions ??»
Senyora, hi ha mil coses que jo personalment faria abans d’anar a un acte com el que vostè descriu.
Entenc el problema de la violència de gènere, però a algú que diu coses com «quelcom falla encara en la mentalitat dels homes…» etc. perdoni però jo no me’l puc prendre seriosament.
Refuso la criminalització del gènere masculí com a tal. Refuso tot sentiment de culpa pel fet de ser home. El feminisme professional està ontològicament preparat per assumir que ser home pot ser tan difícil com ser dona, i que com a mínim la classe social on es neix i la raça, per citar només dues variables, són vastament més importants per decidir una biografia que la loteria cromosomàtica que adjudica el gènere d’un ésser humà.
Assumim que molts homes pensen com jo. ¿Explicaria això que ignorin actes com el que vostè descriu?
M’ompla de satisfació veure que per fí, un represantant polític de la nostre població , lidera un projecte de ciutat amb criteri i visió a mitg/llarg plaç.
Son aquest tipus d’iniciatives les que portaran a Calella a tornar a ser capital/motor del Alt Maresme