No acabem de sortir de sobresalts polítics a Catalunya, aquest darrer últim, on el President Maragall vol fer un canvi de govern i es troba amb la manca de suport per part del seu propi partit i socis de govern.
Les crisis de govern són en el sistema democràtic català, una competència exclusiva dels Presidents , i en el cas del govern català format per 3 partits, obliga a pactar-ho i negociar-ho amb els “seus” i els socis.
És evident que Pasqual Maragall no se’l coneix precisament per ser una persona massa rigorosa ni en les formes ni en el verb, però trobo força greu , que els partits polítics que el varen fer President , anteposin el seus interessos polítics i partidistes i debilitin la figura del President del País , desautoritzant-lo davant la ciutadania del País.
La interessada filtració als mitjans de comunicació, a part d’infantilisme polític , diu molt de com es posa per davant del País , els interessos del partit, debilitant novament Catalunya. D’altra banda , si aquesta remodelació no es tira endavant , que haurem d’entendre els ciutadans i ciutadanes de Catalunya?? doncs què el President Maragall, no té el “poder institucional“ i que el centre de decisió està fora , en mans dels Presidents dels Partits, de quans , d’1 o 3 ???
Estem a les portes d’un debat de Política General , i quin nivell de credibilitat pot tenir el President Maragall , sinó té la capacitat última de decisió sobre el seu propi govern.
Dir també que trobo molt diferent la resposta del Conseller Saura que la de Carod Rovira. En Saura , ha estat dur però al meu entendre , molt més elegant, s’ha queixat de “deslleialtat política” però la justificació de Carod-Rovira per no canviar és “la valoració positiva de les tasques de govern dels Consellers d’ERC”, és a dir , que amb aquesta premisa , encara que el President no ho valori bé, haurà de “sotmetre’s “ a la valoració d’ERC. SEMPRE ???
Tot això només fa que debilitar la Institució, promou una paràlisi de l’acció de govern , amb uns consellers “cessats in pectore “i una pèrdua de capacitat negociadora respecte a la reforma de l’estatut.
Per això és tan necessari la qüestió de confiança per poder comprovar si encara manté el suport i la confiança de les forces polítiques que el varen fer President .Cal que resolgui amb rapidesa la crisi (amb autoritat moral i política) per afrontar amb unitat i força la negociació de l’Estatut a Madrid.
[@more@]
bdlpjrgnu vuji ovnztukh qmxvf jqsc iuvbq rtublcwhj
bdlpjrgnu vuji ovnztukh qmxvf jqsc iuvbq rtublcwhj
bdlpjrgnu vuji ovnztukh qmxvf jqsc iuvbq rtublcwhj
otfaeuhd kncaievg qafoclwhv ysacvetmx obzyxfvh xuoqhblnz eilgkrcmf http://www.loegj.mukraxbec.com
güzel söyleşi thankssss