La Política dels Jocs Florals

Avui he llegit un portal de noticies català, el Tumbuctú, (no sé quantes persones coneixen la ubicació d’aquesta ciutat), i m’he sorprès de l’abast de la noticia. “Maragall ja ho té decidit: o li accepten canviar el govern o plega, i allà ells”

Aquest titular, i d’altres fets que s’han produït a Catalunya en les darreres hores, són d’una gravetat extrema. Per exemple les declaracions de Joan Puigcercós, el dissabte passat, dient que mentre els consellers del govern no paraven de treballar el President es dedicava a anar d’emissora a emissora, desprestigiant i erosionant el govern.

La gravetat de les paraules de Puigcercós ho eren més pel seu to. To de despreci, de “ningunear”que diuen els espanyols, d’un menysteniment absolutament desmesurat.

I mentre, aquí no passa res. Els socialistes passen del President. Els socis del govern li diuen que calli. El president ha perdut l’autoritat, si més no moral. I qualsevol cosa que diu l’oposició es vol interpretar com despit; ganes de tornar al govern; la queixa per la queixa.

Fa patir veure la pèrdua d’uns valors institucionals, com mai s’havia vist. I les institucions, independentment de qui n’ostenti la titularitat, són símbols, son part de la nostra ànima. L’ànima de Catalunya i els catalans. I això, ara mateix és el que està fortament sacsejat.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: La Política dels Jocs Florals

  1. Tumbuctú és un confidencial, no un portal de notícies, les informacions no van firmades, com el Maresme Confidencial, pot ser veritat, un rumor o una mentira.
    Pel que fa al to de menyspreu que, segons vostè, ha utilitzat en Puigcercós amb el President, no és diferent de l’utilitzat en moltes ocasions per l’Artur Mas, en Felip Puig o altres membres de la federació a la que pertany.

  2. katamoki diu:

    Que l’oposició tingui ganes de tornar al govern, és ben lícit, però mantenint sempre les formes i el respecte per les institucions, cosa que al meu entendre, no ha fet. Un respecte per les formes i les Institucions al que d’altra banda, el Govern, també ha ignorat.
    Tant els uns com els altres – el President Maragall amb les corones d’espines o l’Artur Mas amb les seleccions catalano-andorrananes, per posar només dos exemples – m’han fet sentir vergonya aliena (o no tan aliena, que almenys fins ara, un també vota) en més d’una ocasió.
    Si els polítics no apugeu el llistó ( i força ! ) no us estranyi que la gent, posada en la tessitura de “canviar pets per merda”, si em permeteu l’expressió, es decanti cada cop més majoritàriament cap a l’abstenció. Tot plegat força penós

  3. dErsu_ diu:

    No em faria res viure a la Casa dels Canonges, ni cobrar el sou de President. Si necessiten un substitut, que em truquin. Per cert, qui estigui interessat en una conselleria, una direcció general, o algun lloc directiu en alguna empresa pública, que m’ho digui, segur que ens entendrem.

  4. Bruno ets molt d la bromapero no tens gens de gracia

Els comentaris estan tancats.