SERBIA, BÒSNIA I L’ONU

Estic desconcertada i enutjada quan llegeixo que la màxima instància judicial de la ONU ha rebutjat , la demanda de Bòsnia contra Serbia per genocidi en la guerra dels Balcans , només en el cas de Srebrenica , però eximeix a Belgrad de la seva responsabilitat , en tot cas només la culpa per no prevenir-la o reprimir-la. Res més. Em costa creure que ningú pagarà per els crims de l'Ex-Iugoslavia, com és possible que més de 100.000 morts entre 1992-1995 , amb gairebé 2 milions de persones desplaçades per la guerra i 40.000 violacions quedin sense cap càstig ?. L’equilibrisme jurídic arriba a tal punt per part del Tribunal Internacional de Justícia que li fa dir que falten proves del “dolor específic”o intencionalitat de destruir . Malgrat les evidències històriques de la més que estreta relació entre Belgrad i els Caps Serbis de Bòsnia que varen ordenar l’operació genocida. Penso amb els meus amics Victor Terradellas, Judit Aixalà i Francesc Dalmases de l’ONG Acció Solidària , que varen estar en plena guerra ajudant als Bosnians davant la paràlisi i poca reacció d’Europa , en aquell moment. Encara avui estant lluitant perquè Bòsnia no caigui a l’ombra de l’oblit i pugui recuperar-se de tanta desfeta. Què deuen pensar després de ser testimonis de tanta bàrbarie i ara queda tot plegat , en no res …… Recordo com em varen comentar que el general Morillon representant de l’ONU va dir a la mateixa Srebrenica el març del 1993 “Ciutadans de Srebrenica. No us abandonarem “ fent una utilització de benefici personal i de projecció pública que res va tenir a veure en els anys aquest compromís. Avui tenim la segona part .

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: SERBIA, BÒSNIA I L’ONU

  1. Recordo al març de 1992 en una de les moltes estades al poble dels meus familiars italians al Nord d’ Italia (Lombardia) parlavem de la guerra d’ Iugoslavia ja que prop de Trieste (Italia) al Veneto havien vist passar misils serbis de ven aprop i en una tertulia a l’ hora del cafè amb un amic de la familia i regidor a l’ Ajuntament del poblè per la Lega Lombarda /Lega Nord i persona amb molts coneixements i viatjes per Europa i Africa incluida Iugoslavia , al preguntar-li que en pensava de la Guerra de Iugoslavia en va dir que seria una guerra cruel molt cruel perque eren pobles amb molt odi guardat i amb molta gent sense “civilitzar” pel que entenem civilitzat a Europa Occidental.
    Mentres la masacre de Bòsnia continuava , al 1994 molt mes lluny d’ aqui a Ruanda 500.000 tutsis eren assasinats en una “operació extermini” per part dels radicals hutus.
    Potser es una utopia , però ès pot ja per fi d’ una vegada en ple S. XXI aconseguir que no es repeteixin episodis similars mentre el món s’ ho mira ..per ara veiem que en escala menor segueixen repetint-se. Malgrat aquestes permises poc esperanzadores , que no tornin a passar mai mès aquests genocidis i barbaries humanes que ens degraden en conjut a tots els essers humans i castíc implacable pels seus autors i responsables , malheuradament moltes guerres no és “poden” evitar , pero l’ acarnissament , el genoci i la barbarie no son contemplats ni tan sols en una guerra.

    Un record per tots els que van patir aquella barbarie i els seus familiars i no els oblidem avui com algo que ja va passar.

  2. 1991 , primer Croacia , inmediatament Eslovenia i Macedonia (sense grans problemes aquest 2 pel gran enfrontament Serbia-Croacia ……Iugoslavia “Serbia” l’ estat “fictici” (com altres) es desmoronava a gran velocitat i Bòsnia territori amb presencia de bosnis , croats i serbis es va convertir en el penultim bastió de defensa a sang i fetxe de la “Gran Serbia”. Desprès ja ho sabem mès o menys la KAFOR , les tropes de l’ ONU , ajuda humanitaria , però poca cosa mès , morts i mès morts , camps de concentració amb gent amb la pell i l’ os , assasinats , violacions , brutalitat , humiliacions , bestialitat , genocidi , neteja étnica , etc , etc. En el fons Europa (la U.E) el típic molta prudencia i por en general i en particualr a Russia i així anar passant temps del 1991/92 al 1995 , fins que van arrivar els EUA , els sempre criticats i odiats , els que França i altres sempre “imposen” condicions a Europa , 4 bombes americanes a Belgrad i la rendició serbia , un cop mès Europa fent d’ espantaocells. Desprès ja ho sabem el Kosovo i la separació pacifica i sorprenent de Montenegro , soposso que ja ningú vol ser serbi com desprès de la II Guerra Mundial ningú exclamava “sóc alemany”.
    Soposso que alguns estats europeus malgrat interessos d’ afinitats historiques o geografiques Eslovenia-Italia , Croacia-Alemanya , Serbia-Russia , etc , no els hi acababa de fer gaire gràcia veure com un estat es desmoronava , perquè com diu aquella dita castellana “cuando veas las barbas de tu vecino afeitar………………” , potser la seva moral democratica els hi feia estar en contra de les formes pero en el ¿fons?. Tambè soposso que en l’ actualitat el que s’ esta intentant impossar a Serbia en vers Kosovo (fruit d’ una minoria albanesa) però acrecentada els ultims 20 anys amb una gran emigració , no se si tots els estats de l’ Europa Occidental ho acepatarien , i porta a mès d’ una reflexió del que pugui pasar d’ aqui 20 anys en alguna zona de la U.E.
    Per tots aquest motius i per no molestar a Russia crec que es el perquè s’ eximeix a Serbia de genocidi , es allò de “borrón i cuenta nueva” i els que son del Consell Permanent de l’ ONU soposso que França deu pensar si li plantesisn cara les seves colonies d’ ultramar , o que passa amb Iparralde , Catalunya Nord , Corsega , o Bretanya , Anglaterra idem d’ idem , i Xinà amb el Tibet i la seva lleugereixa en la pena de mort i Russia perque parla-ri , a ulls d’ ells Serbia ja no es res o quasi res , si ells es possen a la seva pell el deuen veure com una nació “humiliada” ara excepte els “serrells” de Serbobosnia un país pacificat i convertit en un xaí on haviat invertir alguna multinacional , deun pensar ja han pagat prou el seu orgull , etc , etc i no volen remeure mès els morts ni les atrocitats.

  3. M’ompla de satisfació veure que per fí, un represantant polític de la nostre població , lidera un projecte de ciutat amb criteri i visió a mitg/llarg plaç.

    Son aquest tipus d’iniciatives les que portaran a Calella a tornar a ser capital/motor del Alt Maresme

  4. Res més. Em costa creure que ningú pagarà per els crims de l’Ex-Iugoslavia, com és possible que més de 100.000 morts entre 1992-1995 , amb gairebé 2 milions de persones desplaçades per la guerra i 40.000 violacions quedin sense cap càstig ?.

Els comentaris estan tancats.