LA RESPOSTA D’ESQUERRA

Finalment Esquerra votarà NO al referèndum de l’Estatut. El misteri s’ha acabat i el monstre s’ha fet gros.

Al nou estatut que tindrem, no és el millor possible per molts motius, però principalment pel tactisme d’alguns partits. Repassem dades :

  1. El PSC fa bandera de la reforma de l’estatut, el dia que Jordi Pujol, per obtenir la investidura es compromet a no iniciar el procés de reforma de l’estatut dins la legislatura 99-03. A partir d’aquí el PSC l’acusa de no voler reformar l’estatut, i posa aquesta qüestió al bell mig de la política catalana.

  2. Tots els partits, tret del PP posen en els seus programes electorals de l’any 2003 la necessitat de reformar l’estatut. I en un marc polític on el PSC no es creu que guanyarà a Madrid, en ZP promet aprovar l’estatut que surti de Catalunya.

  3. En el procés de redacció de l’estatut, CiU, l’ única força política numèricament necessària per la seva aprovació, manté una actitud de tensió per aguditzar contradiccions entre els socis del tripartit. Esquerra pica l’ham i accepta propostes dels socialistes inferiors al redactat actual.

  4. CiU i Artur Mas, aconsegueixen fer ús de la seva absoluta necessitat numèrica i es fan la foto amb Maragall, quan ja Montilla dormia el seu jet lag tornant dels USA havent donat instruccions de trencar les negociacions i prometre que ja avançaríem a partir de decrets i algunes delegacions de competències. Maragall que va per lliure els deixa descolocats.

  5. Tota la Espanya mediàtica comença a carregar contra l’estatut. Cope, El Mundo i la resta de premsa afi al PP però també les veus dels sectors espanyolistes del PSOE. I finalment l’exercit. Les veus d’Esquerra clamant contra CiU perquè apreta massa el procés negociador i dos dies abans del pacte ZP-Mas, Puigcercós beneeix el text dient que es un bon acord.

  6. El pacte Mas-Zp deixa a tothom descolocat.

Esquerra s’ha quedat sense marge i ha començat una carrera cap el populisme. Ha alimentat la bèstia jugant a totes a una manifestació que volien bàsicament anticonvergent i se’ls ha escapat dels dits. La bèstia s’ha girat contra ells. El populisme és això. Caminar de petita victòria en petita victòria fins a la desfeta final.

Tots els partits han comés, hem comés excessos tàctics en aquest procés, tots sense excepció. També tots hem comès excessos dialèctics.

Els resultats inesperats de les eleccions espanyoles del 2004 varen descolocar l’escenari, varen canviar la partitura.

L’estatut no és exactament el que volíem. Com deia en Carod, votarem per ampliar el pis per viure més còmodes. Es cert que necessitem encara un altre pis. Però el que no queda clar és on ens porta la postura del NO. O millor dir, queda molt clar que la posició del NO ens porta a una nova situació. Ens condemna, i per molt anys a mantenir el mateix pis, i difícilment no podrem ni pintar-lo ni rentar-li la cara. I cada vegada som més en aquest pis i per mantenir-lo resulta cada cop més costós.

En política com en la vida en general no es poden plantejar les coses des d’un TOT o RES .

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 comentaris a l'entrada: LA RESPOSTA D’ESQUERRA

  1. greips diu:

    A mi m’agradaria que algú em digués quina millora econòmica representa el nou estatut, es a dir i seguint amb la teva comparació, ara en comptes de viure en un pis de 40m2 en viuré en un de 45… però el podré pintar? en podré pagar el lloguer? Fins ara no se’ns ha dit en què millora el nou estatut, tot han sigut promeses vagues. És que ni el propi Castells és capaç de valorar econòmicament la millora!!!

    Per mi no paga la pena tot el merder que ocasiona un trasllat per anar a viure a un lloc on tampoc hi estaré còmode perquè o no el tindré en condicions o bé tornaré a estar-hi apretat. Prefereixo deixar clar que un pis de 45m2 no m’interessa per tal que es pugui negociar de nou i me’n donguin un altre de més gran.

  2. Hola Montserrat,

    No estic gens d’acord amb tu. Molts de nosaltres ja estavem pel NO i en fèiem campanya -servidor des del seu bloc- des que es van coneixer els vergonyants (sí, fan vergonya) detalls del pacte Mas-ZP. No ens pots reduïr a “populisme”

    ERC suposo que s’haurà acabat decantant pel NO perquè els militants tenien clar que això seria el que votarien, i clar, aquest vot negatiu “per insuficient” quedava massa orfe i massa a les mans del PP. Afortunadament, ara la majoria del vot contrari a aquest estatut retallat es produirà gràcies a ERC.

    Gràcies a aquesta postura i als resultats que se’n derivaran (has vist l’enquesta de l’Avui del dia 11?), tindrem via lliure per tornar a reclamar un estatut, i ara a Moncloa sabran que els catalans no estem disposats a empassar-nos qualsevol cosa.

    Que els sociates d’aquí se sacrifiquin per salvar-li la cara al mentider de’n Zapatero val, però crec que CiU no ho hauria de fer. Tampoc hauria de fer com si el NO només l’hagués de votar el PP, tampoc no hauria de criminalitzar el NO, perquè CiU es juga l’electorat catalanista.

    Jugant amb la manera en que ho has il·lustrat: ningú no es fa una hipoteca si sap que el pis se li fa petit en instalar-s’hi.

    PD. Parles de Puigcercós beneïnt el pacte, digue’m sisplau quin pacte, en què consisteix i en quina font et bases. Des de CiU llençeu el missatge però no en trec els fets.

    SALUT I NO A L’ESTAFATUT

Els comentaris estan tancats.