Avui s’ha presentat el nou tripartit al Parlament de Catalunya. Avui s’ha consumat un pacte que per molts motius pot perjudicar molt seriosament els interessos de TOT el poble de Catalunya.
No seré jo qui parlarà de pacte a traïció, o de manca de legitimitat o del que vulgueu. Aquest pacte és lícit, és legítim, és democràtic.
Però també crec que els militants i simpatitzants de CiU podem dir algunes coses en relació al pacte. I hem de poder dir sense cap vergonya, que si més no és un pacte sorprenent, gens habitual a les democràcies europees com ara Alemanya o Itàlia, o si voleu a Espanya on per dues vegades s’hagués pogut fer aquest pacte. Una vegada en contra del PSOE i una vegada en contra del PP. Perquè aquests pactes sempre són “en contra”, mai són en positiu.
Una segona consideració que em permeto fer, és inspirada en el fins ara President del Parlament de Catalunya, el molt honorable i amic Ernest Benach. Avui l’Ernest, en un article al diari avui parlava del poc respecte que cap al Parlament de Catalunya, havia tingut CiU al voler convertir les eleccions en un plebiscit presidencial. Aquest argument de l’amic Ernest està agafat per la punta, doncs tots els caps de llista s’han presentat com a presidenciables. El que si que li recomano és que analitzi la presentació del tripartit II avui al parlament, i que ho analitzi des de la seva condició de President.
En democràcia les formes són importants, i de moment, encara no s’han proclamat els resultats de manera oficial. Els partits polítics encara poden, legalment, impugnar els resultats, i la Junta electoral no ha lliurat encara les credencials a cada un dels diputats.
Per tant, legalment diputats, només ho són els membres de la diputació permanent de la darrera legislatura (article 59.4 del nou Estatut de Catalunya) i prou.
Això si que és una utilització partidista, descarada i ignominiosa del nostre parlament. Això deu ser l’efecte Montilla. El Parlament de Catalunya de moment ha estat tractat, per aquests que tant l’honoren, com si fos una sala de lloguer de qualsevol hotel.
[@more@]
Segurament tens raó, però una pregunta…
Si l’acord hagués estat CiU+PSC o CiU+ERC també esgrimiries aquest raonament ?
Salutacions
Carquinyol considero que vas amb mala baba. i dir només una cosa si tant sols ens haguessin deixat participar en possibles acords…..és que saps una cosa?¿
Això feia temps que ja ho tenien cuinat,per tant ara ja no val fer demagogia barata.
es una prova
Evidenment en un sistema Parlamentari l’ acord de Govern del Tripartit-2 es perfectament legitima , el que si moralment es bastant poc legitim es que ERC un partit que es diu nacionalista català e independentista , així fet President de la Generalitat a un senyor com Pepe Montilla d’ un partit espanyoliste o sucursalista com el psc-PSOE que amb la direcció actual es mes PSOE que mai i menys «psc» si es que el «psc» en si mai hagi estat una força «catalanista».
Els que seguim habitualment la politica ja sabem que allo que va dir el Sr. Carod-Rovira de que posava com a condició d’ acord de govern no pactar amb cap partit que tingues que demanar permis a Madrid era una pura farsa , pero hi ha gent que no segueix tant directament la politica i que en campanya electoral se l’ acribilla a TV , radio , etc en dir-li votans , votans i votans ¡, que quan despres d’ arrivar a casa cansat de tota una jornada laboral , els problemes amb els fills , l’ stress i altres mal de caps , es seu una estona al sofà de casa , i que per fer «l’ esforç» del dia X en aquest cas el 1-NOV anar a votar necesita que li diguin les coses clares i sense subterfugis ni enganys o mitjes veritats i ni ha que es van pendre al peu de la lletra que ERC no pactaria amb aquest cas amb el psc-PSOE i el dia 2 NOV , es van sentir enganyats i mo han dit tants i tants amics , coneguts o companys de feina allo de : «jo no anire a votar mai mes» i menys a les eleccions del Parlament de Catalunya i mo han expressant sobretot gent que va votar a ERC o a CiU , gracies a tot aixó l’ abstenciò creixera i creixera i be aixó es molt greu pel nostre pais encara que alguns tants s ‘ els hi en fot en tal tinguin el seu troç de pastis.
El Sr. Carod-Rovira principalment i tambè el Sr. Pepe Montilla per no perdre mes vots i escons dels que van perdre van jugar un altre vegada a no dir la veritat abans de les eleccions amb falses equidistancies , mitjes veritats , jocs de fet i amagat , per no dir de jugar al p… i la ramoneta , igual que fa 3 anys pero amb un lider del psc-PSOE ara mes espanyoliste que el d’ abans.
Salutacions i Visca Catalunya
SEGONA PART DEL TETX
El PSOE primer va fer fora del Govern al Sr. Carod-Rovira , despres va fer forta a tots els Consellers d’ ERC i vinga despres de la pantomina de cada escu davant del seu electorat , a precuinar o millor dit reescalfar el plat , que la gent voti el que vulgui el 1-NOV que nosaltres ja tenim decidit que farem amb els vots de la gent , ara si no els i direm fins que hagin votat.
Per sort d’ aqui 2 , 3 o 4 anys els ciutadans al menys ja sabrem que votar ERC o psc-PSOE es el mateix ajudats per la crosa de IV en el seu paper habitual , pero almenys aquest ultims no enganyen a ningú.
El Sr. Carod-Rovira ara ens be a dir que ara ERC per semblar un partit de «bon rollo» a Espanya , ha de pactar amb un partit espanyolista o sucursalista i amb un altre una mica mes d’ aqui pero no nacionalista i amb un Cordinador General a Madrid que ja estava a la guai i s’ exprerssava amb el sentit de quina part del pastis se li donava al seu partit a Catalunya.Tambè diu el Sr. CArod-Rovira que hi ha que replantejar-se de nou conceptes com Nació o Estat per adaptar-se ha aquest nous temps moderns i de «bon rollo» i no semblar a Madrid massa catalanistes.
Jo com ha nacionalista català , tota la meva vida i votat CiU o ERC en funció del temps , l’ institució que es votés , la situació politica i el «vot util» i sempre alegrant-me de la puja i bons resultats de les dues formacions quan així es produia. Es per aquest motiu que mai en vaig fer militant d’ un o del altre ja que aixó en significaria deixar de banda un dels 2 i m’ els estimava massa i de fet encara m’ els estimo. Pero després de l’ engany de la equidistancia de les eleccions del 2003 , el possar ERC per primera vegada a l’ historia de la Generalitat un President no nacionalista i sucursalista , el desgavell general del Tripartit , les 2 puntades de peu que el psc-PSOE va donar a ERC i ja veient com tot era un joc de «juguem a despistar i ens tornem a ajuntar el 1-NOV a les 9 de la nit» , per sort abans ja en vaig donar compte i al octubre del 2006 mi fet militant de CDC perque ara per ara fins que no camvi l’ actual direcció d’ ERC aquest partit historic català no en pot representar ni a mi ni a tants catalans que pensem allò de «No es aixó companys no es aixó……………..» i ens sentim dolguts per que els que ens odien i ens volen veure morts com a poble es freguen les mans un altre legislatura , pero principalment perque alguns han jugat a l’ engany , espero que tot aixó no ens passi una factura irreparable a tots els que estimem al nostre pais per amunt de tot.
TERCERA i ULIMA PART DEL TEXT
Tinguem memoria historica dels ultims 30 anys , dels 2 Governs de CiU i ERC a la Generalitat (1980 a 1988) i com a la segona legislatura (1984-1988) CiU amb majoria absoluta no necesitava a ERC i li va tornar (afortunadament) a extendre la mà , i despres del 1988 ERC per raons de buscar el seu creixement es va desmarcar de CiU (res ha dir ni molt menys al respecte) i ara ERC fa President de la Generalitat a un senyor que va dir que «Catalunya no te drets historics» i que «L’ Estatut ja el rebaixarem a Madrid» oens va fotre en la concesió del Aeroport de El Prat entre altres coses…………..enfin que su facin mirar soposso que algun dia arrivara una direcció de ERC mes coherent i que no s’ avergonyesi de la seva catalanitat per caure mes be a Madrid.
Salutacions i Visca Catalunya