MISSATGE DEL MEU AMIC RICARD FONT

Vull compartir amb tu un text escrit fet per en Victor Alexandre ahir. Pels que no conegueu Victor Alexandre només cal consulteu el seu bloc: www.victoralexandre.cat o llegiu algun dels seus últims llibres: "TV3 a traïció", "La paraula contra el mur" o "El cas Carod, 50 dies de linxament polític d’un nació".

No és això, companys d’Esquerra per Víctor Alexandre

No és això, companys d’Esquerra.

Un partit independentista no pot fer mai president l’home que el 6 d’agost de 2005 va dir que "els drets històrics de Catalunya no existeixen".

Un partit independentista no pot lliurar mai el país a un partit espanyolista com el PSC, que el 9 de febrer de 2006, amb els seus vint-i-un diputats al Congrés espanyol, va votar al costat del Partit Popular en contra de la unitat de la llengua catalana.

Un partit independentista no pot posar mai en el govern la força política que el 17 de març d’enguany, votant novament amb el Partit Popular, va impedir que Catalunya pugui gestionar plenament els seus ports i aeroports.

Un partit independentista no pot justificar aquests disbarats dient que ho fa amb la intenció que "la qualitat de vida dels catalans formi part de la nostra identitat com a poble al costat de la llengua i la cultura nacionals".

No ho pot fer perquè el PSC no ha cregut mai que Catalunya sigui una nació. És més, tota la seva política al llarg dels anys no ha tingut cap altre objectiu que la sibil·lina espanyolització de Catalunya i el fre constant a la seva projecció internacional com a comunitat nacional diferenciada d’Espanya. ¿Cal recordar que ha estat el PSC el principal responsable del miserable Estatut que Zapatero ha lliurat a Catalunya? Cal recordar que ha estat aquest partit el qui ha ofert el patètic i espanyolista espectacle de l’Institut Ramon Llull, el qui va espanyolitzar la presència de Catalunya a la Fira literària de Guadalajara i el qui pretén fer exactament el mateix a la Fira literària de Frankfurt? Com pot, un partit independentista com Esquerra Republicana, lliurar la clau del govern a la força política que malda per donar a l’espanyol el rang de llengua pròpia de Catalunya – cosa que suposaria la mort de la llengua catalana- i que representa per si mateix el més viu retrat de l’autoodi?

¿És el PSC qui ha de protegir la llengua, la identitat i els drets nacionals dels catalans? ¿Pot ser president de Catalunya un home que no creu necessari tenir un bon nivell de català per presidir el país, que considera que hi ha pobles superiors i pobles inferiors i que, d’acord amb això, afirma que Espanya és una nació superior i Catalunya una nació inferior? ¿És que no té dignitat Esquerra Republicana, que ja ha oblidat que va ser el PSC (amb el suport d’ICV) qui la va expulsar del govern després d’haver destituït Josep-Lluís Carod-Rovira com a conseller en cap?

Hi ha errors històrics, i Esquerra és a punt de cometre’n un de molt important. L’ambició de tenir un lloc al govern és legítima en tota força política; sempre, és clar, que el preu no impliqui la substitució nacional d’un poble. Si Esquerra no escolta les seves bases és que s’ensuma la resposta i prioritza el poder al país. Les bases, però, tenen molt a dir i ho faran. Cosa que, paradoxalment, dignifica Esquerra. Per adonar-nos- en, n’hi ha prou que ens preguntem si les bases de Convergència i Unió farien mai una cassolada davant la seu central del seu partit en cas d’un pacte CiU-PSC.Estem vivint moments molt importants de la història de Catalunya i la imatge que Esquerra transmet -més enllà de la ingènua bona intenció que la mogui- és que pensa més en ella que en el país. I això no és bo ni per a ella ni per a Catalunya. Si el pacte amb CiU no és possible, sempre queda l’alternativa de romandre a l’oposició. Fer un pas en fals és a l’abast de tothom. La saviesa, en canvi, consisteix a saber fer un pas enrere per poder-ne fer dos endavant.

Gràcies per haver arribat fins al final.

Ricard Font

[@more@]

Tweet