REFLEXIONS DEL MEU AMIC PERE TORRES A L’ENTORN DE L’ESTATUT

Paradigmes incompatibles

Fins i tot la sobirania limitada d’un estat formalment federal sembla estar fora de l’abast de Catalunya, atesa la vitalitat continuada, si no el ressorgir, d’un nacionalisme espanyol que rebutja les reivindicacions de les nacions històriques d’Espanya i que té una desconfiança endèmica envers el federalisme. A curt termini, Catalunya està destinada a continuar la seva lluita amb les contradiccions que implica la construcció d’una nació sense disposar d’un estat.”

Podria ser una anàlisi actual, animada per la incomprensió amb què s’ha rebut la proposta de reforma de l’Estatut, però no ho és. En realitat, són unes declaracions del politòleg canadenc Kenneth McRoberts efectuades el desembre del 2001, arran de la publicació d’un llibre seu sobre el nostre país.

Hi ha una acceptació generalitzada que l’actual conjuntura política és la més propícia per a fer un salt en l’autogovern. Tanmateix, la bona predisposició que existeix té un caràcter més reformador que transformador. Va guanyant cos la idea que Catalunya no està degudament tractada, sobretot en l’aspecte econòmic, i que convé fer-hi alguna cosa. Ara bé, aquesta percepció s’inscriu en una visió unitària –encara que no uniforme, en el millor dels casos– de l’Estat. Per això, s’aposta per una major descentralització, sustentada, però, en una idea inamovible que l’Estat és el dipositari del poder i que el cedeix parcialment a l’administració catalana, sense perdre la potestat de recuperar-lo si convé. El moment favorable actual es deu a l’existència d’una major predisposició a “cedir” competències.

El punt de partida de la política catalana és, en general, molt diferent: s’assumeix la idea d’Estat compartit, però com a fruit del pacte entre les parts. És tot un altre paradigma. Per això, els plantejaments sobre l’Estatut són tan distants. No hi ha negociació més difícil que aquella en què, en comptes de confrontar-se interessos, topen paradigmes diferents. En no participar d’una mateixa visió del problema, qualsevol solució sempre es tanca en fals.

Pere Torres

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: REFLEXIONS DEL MEU AMIC PERE TORRES A L’ENTORN DE L’ESTATUT

  1. merlet diu:

    Ara us surt la catalanitat de barretina que quan ha calgut heu llençat al foc de les brases feixistes. Catalanets de barretina, res més. Ai senyor, homes de poca son, poc que fareu pas res de bo, tot anant compartint la taula amb qui us roba el pa i la cassola amb qui després us dóna pel sac a canvi de quatre rampoines!!!!!

Els comentaris estan tancats.